El desordre global

És una realitat, fora de dubtes, que el món es troba immers en un marc de provisionalitat general, en el que és el seu present i el seu futur, amb evidències macroeconòmiques reals, però també amb una politització, fins a cotes altíssimes, que sembla que ens posicionen en un model difícil. 

Són evidents fets com la possible resolució de la guerra d’Ucraïna, la inestabilitat a l’Orient Mitjà, però també en com es desenvoluparà la manera de fer del nou govern Trump, més preocupat per complir el compromès electoralment, que en buscar punts d’acords mínims amb els diferents actors mundials, suposadament encara aliats.

El que ve és una visió real, on estem en portes d’un canvi, que pot afectar a moltes variables de la nostra convivència global pels anys vinents, a ningú se li pot escapar el procés de globalització que, ideològicament, pot ser rebutjat, és un fet amb què ens haurem d’entendre, si volem sobreviure a aquest demà diferent on, a més, les majories en els països democràtics, també estem en portes de grans canvis electorals.

És evident que el que se’ns presenta no serà fàcil, sinó que a més, vindrà ‘accelerat’ per determinats canvis de posició dels diferents protagonistes polítics i econòmics, amb el que això suposa de variables fora de control per la majoria de la Comunitat Global, que veurà com la seva suposada autonomia es veurà tan condicionada que l’únic que restarà pendent és prendre posició de manera urgent.

A casa nostra, encara podem veure els ‘discursos’ de suposat protagonisme com país, quan la realitat ens recol·loca en un espai d’intranscendència absolut, si no som capaços, com europeus, d’endegar una fórmula d’acords bàsics, que comportin defensar mínimament un pes global, cada cop més sota dubtes; segurament, els precedents de desacords repetits no són cap garantia, però si no es fan els esforços, el següent pas serà «ampliar el marc dels anomenats BRICS», per molt que no ens agradi.

El que sembla lògic és que, a més, aquest exercici de responsabilitat es farà difícil, si seguim prioritzant determinats debats ideològics i demagògics, fora de context, per tant, poden quedar molt bé determinats missatges, una altra cosa és que la seva fiabilitat per fer-los realitat que cada cop s’allunya més.

Que lluny queden aquí, debats imprescindibles com el de l’energia i la nostra viabilitat al respecte, o fixar polítiques migratòries realistes, sense oblidar, l’apartat tecnològic, que es converteix cada vegada més en una evidència econòmica de pes emblemàtic; a què esperem, per parlar de què si no es fa el que toca, els grans perjudicats seran els nostres conciutadans, als que se’ls farà difícil sobreviure de ‘discursos’ i poc ‘d’actuacions possible i viables’.

L’escenari de polarització al que anem, pot col·locar-nos en una situació de volatilitat social insospitada, per les seves conseqüències directes sobre la gent, a la que no podem ‘enganyar’ en funció de ‘demagògies’ puntuals.

El ‘desordre’ al que em referia comportarà la necessitat de polítiques econòmiques pràctiques davant un marc, cada cop més complex, on la geopolítica i la geoeconomia, seran les que marcaran el pas i on, d’entrada, el que s’evidenciarà és que cada Estat, el que voldrà és defensar ‘el seu’, encara que sigui a costa dels antics aliats.

Si entrem en l’apartat d’exemples concrets, l’endeutament públic serà un punt referencial a valorar en la seva justa mesura i és aquí on sembla que «els acords europeus» són més necessaris que mai, una altra cosa és si això serà possible mitjançant acords amplis, on no es podrà deixar de costat a quasi ningú, per molt que els missatges electorals siguin els que són.

Certament, no tot és negatiu, i aquí, variables com la IA (intel·ligència artificial) tindrà el seu pes, per tant, la tasca a fer haurà de prioritzar variables com l’esmentada, per buscar avantatges mínims de supervivència. Esperem que la fi de l’enfrontament a Ucraïna , suposarà un punt d’inflexió que haurà de ser urgent si es vol començar a caminar cap a acords Europeus vitals pel nostre demà.