POUM 2.013: unanimitat política, 27 sís i 1 no

En un tema tan transcendent com la definició del futur urbanisme de la ciutat de Tarragona, és necessari comptar amb una majoria forta/consens per disposar del creixement d’una majoria ampla dels partits que representen la veu dels ciutadans.

No és un tema solament tècnic, és un tema de coneixement de la ciutat, de la seva geografia, de lògica, de sentit comú, del seu desenvolupament… en definitiva, d’encertar en el seu creixement perquè resulti atractiu pels seus ciutadans de futur, que són els que amb la seva decisió personal marcaran l’èxit o fracàs de la proposta urbanística, comprant la seva llar a TGN o anant a un poble veí.

A prop nostre hem vist magnífiques experiències de creixement que han suposat un canvi exponencial en el disseny urbanístic i que ha estat confirmat pels ciutadans. Tarragona va aprovar al 2.013 amb una gran unanimitat política: 27 si i 1 no, aquell POUM, proposava un creixement per Llevant amb el PP-24, cosint Boscos i Cala Romana i dotant de serveis tota aquella àrea: canalització de dos barrancs, nova subestació elèctrica, nou dipòsit d’EMATSA i sortida a la A-7, equipaments... i respecte total a l’Anella verda amb una cessió de 48 Ha.

Tos se’n va anar a orris amb una sentència menor ‘desproporcionada’ per manca d’uns informes relatius a CLH (ara Exolum ) que segueix al centre de la Ciutat i la decidida política contrària del partit a la casa gran d’aquell temps. Una decisió que encara avui no està explicada i sense fonaments objectius.

Justament la proposta era de 4.800 habitatges dels quals 800 socials i 400 concertats, respecte total a l’Anella verda, 4 nous parcs i 17 Ha per equipaments, és a dir, una urbanització fantàstica orientada al sud (la millor orientació) i amb vistes al MAR que li donava una qualitat extraordinària... amb una aportació als comptes de l’Ajuntament de 66.6 M€ en 18 anys.

Per urbanitzar, com l’Ajuntament no disposa de capital per fer la funció a tot arreu, es fa amb la iniciativa privada, és a dir, si no hi ha aquesta col·laboració és molt difícil, per no dir impossible construir habitatges... el que suposa tibantor al mercat immobiliari amb pujada de preus dels de propietats i de lloguer, el que significa un greuge comparatiu amb les ofertes de poblacions veïnes.

Ara el Govern de la Generalitat, proposa fer 50.000 noves llars en 5 anys. La quota de Tarragona estava ben pensada ja fa 10 anys per aquest objectiu... però el que ara se’ns proposa és anar cap a Ponent (a prop d’indústria química i rodejat d’autopistes i trens) i al costat de la llera del Francolí amb risc del canvi climàtic... tot en lloc de Llevant. Sembla com si algú no desitgés el creixement de TGN (?)

Quants municipis voldrien disposar d’un espai com aquest amb vistes al mar!, i ningú en disposa. És hora que els ciutadans de Tarragona diguem PROU a una proposta ‘política’ mancada de tota lògica i que condiciona el futur de la ciutat. Pensem que un POUM té una vida útil de 30 anys i, per tant, afecta molt el creixement de la ciutat, que fins ara és negatiu.