Acusen una auxiliar de la llar de voler matar l'amo a Calafell

La Audiència Provincial de Tarragona va jutjar ahir a Z.E.M., una empleada de la llar de Calafell a la que la representant del Ministeri Fiscal considera autora d’un delicte d’homicidi en grau de temptativa i un altre en concepte de desistiment, a banda d’altres delictes lleus com són el furt, els maltractaments i el robatori amb violència. Així que la processada s’enfronta a penes que superen els deu anys de presó.

La vista oral va comptar amb dues importants absències: la de la mateixa víctima i la del veí al qual va demanar auxili el dia que van passar els fets que es jutjaven ahir.

Segons consta al sumari i dincs la qualificació que la fiscal, es relata que l’acusada duia a terme les labors d’auxiliar de la llar del denunciant i de tenir cura de la seva esposa a principis de l’any 2011. En aquelles dates, es van cometre presumptament una sèrie de fets delictius que es van iniciar amb la sostracció del passaport, llibre de família i cartilla militar del finat. Segons se cita a les conclusions del Ministeri Públic, el 7 de maig d’aquell any la processada i la víctima, un home de 79 anys, van discutir i ella li va donar una empenta, sense lesionar-lo. L’endemà va tornar a passar el mateix fet, que va provocar que agents dels Mossos fessin acte de presència.

En marxar els policies –continua el relat dels fets jutjats– la processada va abalançar-se sobre la víctima, al que va esgarrapar i al que va sostreure el mòbil, «amb intenció d’obtenir un benefici il·lícit». Segons les conclusions de la fiscal, aquí va arribar el moment més intens dels fets presumptament ocorreguts a un habitatge del carrer de Beethoven de Calafell. Seguidament, i amb la intenció de posar fi a la vida del propietari, «va agafar un coixí amb el qual va tapar-li la boca i tallant-li la respiració», fet del qual finalment va desistir, tot i que li va trencar les ulleres. La víctima va demanar auxili, mentre la dona l’empenyia contra la porta del muntacàrregues i les escales, per les que va caure, tot i que va aconseguir aferrar-se a un barrot. Un veí de l’immoble, que també ha mort, va auxiliar l’home, que va patir erosions diverses. En ser descoberta pel veí, la processada –sempre segons la versió que consta en el sumari– va fugir amb el telèfon mòbil de l’home, que era atès en aquell moment pel veí.

Tot i que tant la víctima com el veí, testimoni del cas, no van poder ser al judici en haver mort, sí que va quedar plasmada la seva declaració a la comissaria dels Mossos i al jutjat d’instrucció número 5 del Vendrell al seu dia.

Agents dels Mossos, que van ser testimonis, van corroborar que en el moment de la detenció de Z.E.M, aquesta va llençar el telèfon sostret. En ser detinguda, l’acusada va presentar denúncia contra qui l’havia contractat com a auxiliar de la llar i per cuidar de l’esposa de la víctima. Aquesta denúncia, que es va tramitar per un altre jutjat va ser sobreseguda.

La defensa de Z.E.M., el lletrat tarragoní Héctor Bonet, va manifestar en el plenari que no existien prou proves de càrrec com per justificar una petició tan greu contra la seva defensada. Una per una, Bonet va intentar desmuntar l’acusació traient importància als fets, que «fins i tot en el cas que s’haguessin produït, no es podria dilucidar si va haver-hi un ànim d’atemptar contra la vida de la víctima». L’advocat defensor va al·legar en la vista oral que algunes de les declaracions s’havien de posar en dubte, ja que no s’hi havien produït sense complir les garanties processals que les convertien en prova preconstituïda.

Per Bonet, es tractava d’un conflicte de caràcter laboral, ja que la dona treballava per 400 euros mensuals sense cap mena de contracte. L’advocat va declarar després de la vista oral: «Tant la meva clienta com jo mateix, lamentem que el principal testimoni del cas no hagi pogut comparèixer al judici, ja que esperàvem que la seva declaració esclarís les importants llacunes i contradiccions que consten a l’expedient judicial».

El lletrat considera que les acusacions estan fora de lloc, especialment la que fa referència a un homicidi, ja que el denunciant en cap moment va informar els Mossos de cap atemptat contra la seva vida, només quan es va assabentar que l’empleada l’havia denunciat a ell.