La vegueria del Penedès serà una realitat aquest dimecres després de 12 anys de demandes

El ple del Parlament aprovarà, aquest dimecres, la creació de la vegueria del Penedès, una iniciativa que reclama des de fa dotze anys la Plataforma per una Vegueria Pròpia. D'aquesta manera, aquest dimecres ha de tenir lloc el debat final de la proposició de llei d'adaptació de la llei 30/2010 de vegueries, a la nova comarca del Moianès i a la creació de la vegueria del Penedès, presentada per Junts pel Sí, el PSC, Catalunya Sí que es pot i la CUP, i que arriba al ple amb quatre esmenes a l'articulat, tres del PPC i una del PSC.

Aquesta iniciativa modifica la llei de vegueries per crear la del Penedès, que inclourà els municipis de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, excepte vuit municipis d'aquesta comarca. A més, inclou la nova comarca del Moianès a la vegueria de la Catalunya Central. Des de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, Félix Simon ha explicat que l'aprovació de dimecres obrirà la porta al nou estatus del Penedès en la futura organització territorial de Catalunya.

Per al també portaveu d'aquest grup, Manel Cervera, a partir de demà, ja s'haurà de pensar en vuit vegueries i no en set, i ha considerat «important» que s'aprovi abans de portar a terme les denominades «estructures d'estat». Félix Simon ha apuntat la necessitat que, a partir d'ara, totes les empreses i administracions «pensin en un Penedès de 72 municipis, ja que els grans projectes han de néixer dins de l'àmbit Penedès, i no pensar en cada comarca per separat». Un dels dubtes que s'obrirà és determinar quina ciutat serà la seu de la vegueria Penedès. D'entre les quatre capitals de comarca, que són Igualada, El Vendrell, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, sembla que les dues últimes són les que tenen més possibilitats de ser-ne la seu.

La plataforma ha donat a conèixer que el grup de treball encarregat de dissenyar el Pla Territorial del Penedès ha completat la redacció del document de proposta preliminar, que pròximament es presentarà en públic. El Pla Territorial és, segons els representants de l'entitat, un text que mostra, a partir de l'estat actual dels treballs, l'estructura final a completar i els continguts a desenvolupar, i planteja una sèrie d'escenaris demogràfics i econòmics amb un horitzó temporal del 2031. «Es tracta de població, ocupació, atur i habitatge, a partir dels quals s'estableixen uns principis rectors respecte als tres sistemes territorials bàsics: espais oberts, assentaments, i infraestructures de mobilitat i transport. I, tot això, acompanyat d'un completíssim nombre de dades i d'una cartografia física i temàtica exhaustiva», ha explicat Fèlix Simon. Ara vindrà un període d'exposició pública, la presentació d'esmenes, una nova redacció i una nova exposició pública i, finalment, la resolució favorable del conseller de Territori i Sostenibilitat i l'aprovació per part del Govern.