Les patronals del gran Penedès auguren noves sinergies industrials i universitàries gràcies a la nova vegueria

Les tres patronals del gran Penedès veuen l’aprovació de la vegueria pròpia com una oportunitat per crear noves sinergies en l’àmbit industrial i del coneixement, alhora que esperen tenir més força i entitat per a què es resolguin mancances pendents al territori. La Unió Empresarial del Penedès (UEP), l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEPG) i la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) han senyalat a l’ACN que la nova vegueria «referma» la identitat penedesenca, fet que esperen que es tradueixi en un impuls de noves polítiques dissenyades des del propi territori per tal de millorar, per exemple, la mobilitat interna i atraure noves inversions. «Abans érem la cua dels grans mercats de Barcelona i Tarragona i quedàvem disgregats, però ara podem treballar per afrontar amb èxit les polítiques locals», ha resumit el president de l’ADEPG, Martí Sistané.

Complementar el potencial de les indústries referents de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia i traçar també línies conjuntes en l’àmbit universitari són dos dels objectius que a curt termini es fixen les patronals del territori penedesenc, ara que el Parlament ha donat el vistiplau a la vuitena vegueria. Tot i que la nova divisió territorial catalana no té calendari per aplicar-se, les associacions empresarials confien que l’aprovació d’aquesta setmana serà una empenta per acabar de perfilar el desplegament de l’Àmbit Funcional del Penedès -aprovat l’any 2010- i per concretar el Pla Territorial Parcial aquest mateix 2017.

En aquest sentit, Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l’Anoia ha destacat a l’ACN que la diversitat de les quatre comarques juga a favor dels projectes de futur, i ha assegurat que un camp per recórrer és l’universitari. Paco destaca així «l’eix del coneixement», on preveu que es poden establir polítiques comunes entre els campus que la Universitat Politècnica de Catalunya té a Vilanova i la Geltrú i Igualada.

Al mateix temps, el president de la Unió Empresarial del Penedès, Santi Carda, ha senyalat que les quatre comarques tenen ara la possibilitat d’explotar la seva indústria gràcies a la coincidència de grans infraestructures com l’AP-7, la C-32, l’N-340 i la línia ferroviària d’Alta Velocitat. Alhora, Carda ha remarcat que la vegueria permetrà «descobrir el diamant en brut que és actualment el Penedès» i confia en «tenir més riquesa», gràcies a la feina complementària entre el sector vitivinícola de l’Alt i el Baix Penedès, el turisme del Garraf i la indústria paperera de l’Anoia.

D’altra banda, els presidents de les tres patronals coincideixen en admetre que l’aprovació de la vegueria Penedès és només un tràmit que caldrà vestir de contingut. «Ara comença la feina», ha remarcat Martí Sistané, des de l’ADEPG, que ha instat la Generalitat a «posar-se a treballar» per aprovar el Pla territorial i definir les polítiques bàsiques que s’han de desplegar dins el territori. «Caldrà ser constant i persistent», ha afegit Santi Carda, confiant que el pas que ha donat ara el Parlament «no quedi en l’oblit».

De forma paral•lela al Pla territorial, el Penedès es manté expectant al desplegament de l’Àmbit Funcional, que hauria de dotar el territori de serveis de la Generalitat descentralitzats de Barcelona. Sobre aquesta qüestió, Blai Paco, de la UEA, ha assegurat que tant Igualada, com Vilafranca, el Vendrell i Vilanova estan predisposades a «compartir» les delegacions que es puguin crear de serveis com sanitat, educació, economia o habitatge.

Perfilant la fusió entre la UEP i l’ADEPG

El reconeixement de la vegueria Penedès per part del Parlament s’ha produït enmig de les negociacions que mantenen la UEP i l’ADEPG per fusionar les dues patronals i crear una única entitat que aglutini l’empresariat del Garraf i l’Alt i el Baix Penedès. Santi Carda com Martí Sistané neguen que l’aprovació de la vegueria sigui una qüestió determinant en les converses, però accepten que és un nou element que justifica la «identitat» i la «unió» del territori.

Tot i que continua sense haver cap anunci públic respecte l’estat de les negociacions, Santi Carda ha insistit que les converses s’estan produint «amb més intensitat» per a arribar a un acord. «No podem estar parlant durant anys, sinó que necessitem fets», ha conclòs el president de la UEP.

Mentre es perfila l’entesa entre les dues patronals del Penedès i el Garraf, Martí Sistané, des de l’ADEPG, ha matisat que la fusió no exclou la relació amb la Unió Empresarial de l’Anoia, amb qui senyala que «s’hauran de buscar noves formes comunes de col•laborar». En aquest sentit, Sistané ha destacat que les organitzacions empresarials perceben que «les empreses cada cop són menys territorials», motiu pel qual ha assegurat que «cal ser capaç d’establir relacions entre totes les associacions».

La UEA vol mantenir els vincles amb l’Alta Anoia

Des de la Unió Empresarial de l’Anoia, Blai Paco ha argumentat la inclusió a la vegueria Penedès explicant que l’empresariat s’hi sent «molt còmode». Amb tot, ha lamentat que la nova vegueria neixi sense vuit municipis de l’Alta Anoia -Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana-, que de mutu propi van preferir mantenir-se a les Comarques Centrals. «Fa temps que és una guerra perduda», ha admès, recordant que és una divisió que queda evidenciada amb qüestions com les infraestructures: «Des de Calaf és molt més fàcil anar a Manresa que no pas venir fins a Igualada», ha senyalat.

Respecte aquesta divisió de l’Anoia a cavall de dues vegueries, Blai Paco ha explicat que la UAE «entén que hi hagi inquietud» entre l’empresariat de les diferents zones que integren la comarca, però ha insistit en destacar que el seu paper com a organització empresarial «no és incompatible». En aquest sentit, el president de l’associació ha assegurat que la voluntat és mantenir «llaços profunds» amb l’Alta Anoia, per seguir treballant com a comarca com han fet «històricament».