«Ha estat fàcil i natural fer les fotos a Risto i Laura en el seu casament»

És de Bellvei (Baix Penedès), té 23 anys i, en poc més d’un any dedicant-se professionalment a la fotografia, ja ha fet el reportatge fotogràfic del casament d’una de les parelles més famoses del moment: Risto Mejide i Laura Escanes. Robert Marcillas explica la seva experiència com a fotògraf en la boda de la parella de famosos a Diari Més.

—Com va sorgir-li l’oportunitat de fer les fotos de la boda de Risto Mejide i Laura Escanes?

—Tot es remunta al 2014, quan jo feia fotos a noies en roba interior per agències de models. Vaig tenir la sort de treballar amb la Laura, a qui li vaig fer unes fotos de les quals en vam quedar molt contents. Ella m’ha anat seguint a Instagram i, quan va sortir la notícia del seu casament, va contactar amb mi per preguntar-me si tenia la data lliure. També s’estava mirant opcions de fotògrafs de renom, però al cap d’una setmana, per la meva sorpresa, em va trucar i em va dir que volia que fos jo qui fes les fotografies del seu casament.

—Com va reaccionar en saber que l’havien contractat?

—En un primer moment vaig pensar que no volia fer les fotos d’aquest casament, que no estava preparat. Realment només fa un any que vaig iniciar el meu negoci i no he arribat a fer ni 25 bodes a la meva vida. Que de cop i volta em vingués aquest casament, va ser xocant. Una part de mi tenia moltíssimes ganes de fer-ho i l’altre pensava que no estava preparat. Però realment em vaig tirar a la piscina, com ho faig sempre, i va anar molt i molt bé.

—Com ha estat l’experiència de treballar amb celebrities?

—Ha estat descol·locant. A la Laura ja la coneixia, teníem un mínim de confiança, i abans de fer les fotos del casament vaig parlar molt amb ella. Però, a l’hora de parlar amb el Risto, em vaig posar molt nerviós, i més després que em diguessin allò que esperaven de mi. Això em va posar molta pressió.

—Què és el que esperaven de vostè?

—Esperaven fotos molt més artístiques d’aquelles que podien sortir a la premsa, fotos que els emocionessin i els fessin recordar aquell dia tal com va ser i tot el que van sentir. També esperaven tenir un record amb els seus familiars més propers i això és la part més complicada, ja que era una boda amb moltíssims convidats i tots volien parlar i celebrar-ho amb ells.

—Li ha resultat més difícil de l’habitual fer aquest reportatge fotogràfic?

—A la boda hi havia dos fotògrafs: el d’¡Hola!, que feia les fotografies per l’exclusiva a la revista, i jo, que els he fet les fotos pel seu àlbum familiar i personal. Això ha fet que hagi estat realment complicat, ja que no he pogut treballar de la manera en què jo em sento còmode. Jo treballo amb una sèrie d’objectius a la càmera amb els quals necessito apropar-me molt a la parella. En canvi, la fotografia de premsa consisteix en el contrari, ja que es fan fotografies des de lluny.

D’aquesta manera no em podia acostar tot el que volia a la parella per no interposar-me en la feina dels meus companys. Això em va obligar a treballar d’una manera similar a ells, cosa en la qual no em sento tan còmode. Però ho vaig poder resoldre bé i vaig tenir moments en què vaig poder fer el que vaig voler.

—Hi va haver alguna condició o alguna excentricitat que li demanessin a l’hora de fer les fotos?

—Cap ni una. Tot va ser molt normal i la veritat és que va ser molt fàcil fer-los fotos. Són dues persones que estan molt acostumades a exposar-se a la càmera. El 95% de la gent no ho està i ho tinc molt difícil per fer que surtin naturals. Ells ho van fer fàcil i molt natural, surten molt bé a les fotografies per la seva bellesa i per l’experiència que tenen.

—Li van demanar algun tipus de foto curiosa que mai hagués fet abans?

—L’únic que em van demanar en un moment donat és que els fes una foto amb els familiars de la núvia al Chester, el sofà que van muntar a l’espai on es feia la cerimònia com a photocall. A part d’això, em van donar absoluta llibertat per fer les fotos com jo volgués.

—Què és el que més i el que menys li ha agradat de treballar en una boda amb tant de ressò mediàtic?

—El que més m’ha agradat és la facilitat de retratar-los i sobretot l’experiència d’estar present com a fotògraf en un casament d’aquestes característiques. El que menys m’ha agradat és compartir espais amb fotògrafs amb un estil tant diferent a mi, com pot ser la premsa rosa, ja que no em vaig poder desenvolupar del tot tal com jo volia.

—Li han sortit altres ofertes de feina a partir del reportatge nupcial de la parella?

—Encara no se sap públicament que he estat jo qui ha fet les fotografies del seu casament. Tot i així, la Laura ja m’ha recomanat a les seves amigues i tinc emparaulats els casaments de dues bloggers o influencers, i n’hi ha una altra que estic pendent de tancar.

—Així doncs, creu que això li ha obert les portes a fer més fotos de bodes de famosos?

—És molt probable que sí, però prefereixo fer fotos a gent anònima. Crec que valoren més la feina i també m’agrada crear un vincle estret amb ells, perquè sé com voldran les fotografies, i això és una cosa molt difícil amb els personatges famosos. Si sorgeixen bodes de celebrities, genial, però no és el meu objectiu.