Història
Cunit treballa per conservar la masia d'estil modernista de Cal Pla
L’Ajuntament ha impulsat que els propietaris actuessin sobre l’edifici i desbrossessin la finca
Cunit està treballant per dignificar un dels edificis més característics del municipi, la masia modernista de Cal Pla, construïda entre 1911 i 1929. Ja l’any passat es va fer una primera fase, en la qual es van tractar problemes de caràcter estructural de l’edifici –que està en desús des dels anys 2000– i ara s’ha procedit a la segona, referent a la neteja dels accessos. «Almenys feia 20 anys que ningú podava ni es treien les males herbes», assenyala el regidor de Patrimoni, Jaume Casañas que, alhora, recorda que la masia està declarada com a Bé Cultural d’Interès Local. «És una de les masies més importants que hi ha a Cunit i havíem de treballar per la seva conservació», assenyala Casañas.
Els treballs han estat impulsats pel consistori a través d’un expedient, però han estat executats pels tres socis propietaris de la finca que, inicialment, la van adquirir amb finalitats constructives. Amb l’arribada de la crisi, el projecte es va aturar i, a més, la masia es va convertir en bé cultural. Actualment, l’edifici segueix deshabitat i l’objectiu de l’Ajuntament de Cunit és conservar-lo. Ara per ara, però, el consistori descarta adquirir la masia i, en tot cas, es podria treballar per algun tipus de cessió, segons Casañas. Paral·lelament, hi ha hagut algun intent de compra per convertir l’edifici en un restaurant, però cap opció ha acabat quallant.
Va ser apostada al pòquer
La història de la masia de Cal Pla de Cunit, d’estil modernista, s’inicia l’any 1911 amb els seus primers propietaris, la família Ferrer-Benítez. Poc després, i amb la mort de Roser Ferrer, l’edifici va ser adquirit per un navilier, que va ampliar la casa i va fer construir uns grans jardins a Jean-Claude Nicolas Forestier, el paisatgista francès que va dissenyar els jardins de Montjuïc. El nou propietari, però, es va arruïnar i va acabar perdent la masia l’any 1941 en una partida de pòquer. La finca va ser recuperada de nou per la família Ferrer fins que als anys 2000 va quedar abandonada.
L’edifici consta de tres plantes, a més d’una torre vuitavada. També es conserva la casa dels masovers, els jardins, amb bancs modernistes, i un pont oblic.