La setmana vinent es farà una intervenció arqueològica al jaciment ibèric de Puig Pelós de Cunit

La pròxima setmana la cooperativa ArqueoVitis realitzarà una intervenció arqueològicaal jaciment ibèric de Puig Pelós de Cunit,amb l'objectiu de calibrar l'estat de conservació de les restes i confirmar la seva cronologia dels segles III-I aC. La recerca té un especial interès en posar a la llum les dades relacionades amb l'arqueologia de la vinya i el vi del Penedès Marítim i socialitzar els seus resultats als municipi. L'excavació la porta a terme ArqueoVitis, amb l'ajuda dels alumnes del Centre de Formació d'Adults Dolors Paul, que formaran part de l'equip de recerca en els treballs de camp i de laboratori, i la col·laboració de la Biblioteca Municipal Marta Mata.

La intervenció al Puig Pelós té com a objectiu avaluar el potencial arqueològic del subsòl dels terrenys, constatar l’estat de conservació i definir la seva cronologia. Una recerca arqueològica que pot aportar llum sobre el jaciment, fins ara mai excavat, i que, en un futur, pot integrar-se dins les rutes culturals del municipi i la ruta dels jaciments ibers cunitencs juntament el Fondo del Roig i el Corral del Castell.

El jaciment de Puig Pelós està situat a 1.200 metres de la línia de la costa, a uns 35 msnm i situat a uns 800 metres a ponent del Corral del Castell, emplaçat a peu d'un turó del qual rep el nom. Es tracta d’una zona boscosa, a tocar el carrer Ebre, si bé situada al capdamunt d'una plana de conreu delimitada al costat de llevant per un petit torrent -avui sec- conegut amb el nom de torrent de la Creueta, a prop de la Casa Vella de Segur.

Descobert el 1984 pel cunitenc Jaume Casañas Mestres, no s'hi ha practicat cap mena d'intervenció arqueològica. Tan sols recollida superficial de ceràmica. Les dades obtingudes durant la prospecció portada a terme per l'equip de l'estudi del paisatge arqueològic antic a la Cossetània oriental indiquen que es tracta d'una dispersió màxima de 4200 m² de ceràmica en superfície, sobretot ceràmica comuna ibèrica i una menor proporció d'àmfora itàlica o romana. Actualment els terrenys es troben aterrassats i sense conrear, amb bosquets de pi i on aflora sovint la roca mare, fent pensar que resta força arrasat.

Entre els materials arqueològics trobats en superfície cal destacar àmfora púnica de la ciutat d'Eivissa, àmfora greco-itàlica, àmfora itàlica, àmfora ibèrica, vaixella ibèrica comuna i alguns fragments de ceràmica romana de la zona de la Campània. No s'hi observen estructures, encara que sí uns marges de pedra molt gruixuts. Aquests materials permeten situar el jaciment amb una cronologia provisional entre finals del III aC i el I aC (-200 / -50).