El jutge del Vendrell cancel·la les declaracions d'investigats pel 3% després que l'Audiència Nacional assumeixi el cas
S'anul·len les citacions a Sixte Cambra, Antoni Vives, Francesc Sànchez, Constantí Serrallonga i empresaris que haurien finançat irregularment CDC
Identifiquen sis membres dels CDR quan arribaven a l'Audiència Nacional i els retiren les pancartes
El jutge del Vendrell que instrueix l'anomenat 'cas del 3%' ha deixat sense efecte les citacions dels propers 3, 4, 10 i 11 de maig perquè declaressin com a investigats el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, l'extinent d'alcalde de Barcelona Antoni Vives, l'advocat de CDC Francesc Sànchez i el director general de la Fira, Constantí Serrallonga, a més de diversos empresaris que haurien finançat irregularment el partit. Ho ha decidit després que la decisió de l'Audiència Nacional espanyola d'assumir el cas ja sigui ferma, perquè ningú l'ha recorregut.
La Fiscalia Anticorrupció considera que la trama investigada havia dissenyat una mecànica basada en concursos «manegats» i «controlats». Els concursos, sosté el ministeri públic, ja estaven «atorgats prèviament», tot i la seva «aparença de regularitat», amb l'objectiu de finançar irregularment CDC a través de donacions a les fundacions.
Algunes de les obres investigades, que haurien estat adjudicades a empreses que haurien vehiculat un 3% del cost al finançament del partit, són els túnels de les Glòries o el dic est del Port de Barcelona. L’obra dels túnels de les Glòries va ser adjudicada pel consell d’administració de BIMSA el febrer del 2015 a una UTE formada per les empreses Romero Gamero, Benitó Arnó e Hijos, Copisa i Comsa per 49,6 milions d’euros. Els investigadors també van requerir informació de les obres del Paral·lel, el carrer Lucà, el carril bici de Bac de Roda i la carretera de les Aigües, totes vinculades a BIMSA i totes adjudicades durant el mandat de Xavier Trias.
També es van escorcollar les oficines de la constructora Rubau Tarrés a Girona i al Baix Empordà o la seu d’Arnó a Lleida. En total es van produir escorcolls en dotze municipis: Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Rubí, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Lleida, Madrid, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Girona, Berga i Majadahonda.
Segons el magistrat de l'Audiència Nacionla José de la Mata, la causa és molt complexa i pot afectar el tràfic mercantil de l’estat, a causa del volum suposadament defraudat, que eleva a 175 milions d’euros. De la Mata recorda que el cas té nombrosos investigats i afecta 24 concursos públics de diversos partits judicials i tres demarcacions provincials: Tarragona, Barcelona i Girona. A més, el frau hauria abastat diversos anys, empreses, sobretot constructores, fundacions de partits i administracions. Els 24 concursos sumaven 218 milions d’euros licitats, que es van acabar adjudicant per 175 milions, i un milió d’euros haurien anat a parar a les arques de CDC.
Un altre motiu per l’assumpció de la causa és que té ramificacions a l’estranger i les diligències d’investigació són especialment complexes. Els delictes investigats són prevaricació, suborn, malversació de fons públics, frau a l’administració, blanqueig de capitals, finançament il·legal de partit polític, falsedat en document mercantil, tràfic d’influències i alteració de preus de concursos públics. Segons De la Mata, el desviament de diners d’empreses adjudicatàries cap a CDC es va convertir en una «conducta sistemàtica, estructural i organitzada de manipulació a gran escala de contractació pública».