Un jutjat del Vendrell arxiva la investigació d'una trentena de mossos per l'1-O a petició de la fiscalia
També ho fa en el cas d'alguns directors de centres escolars de la zona i responsables del CAP
Agents dels Mossos de Tarragona declararan aquest dimecres davant Afers Interns a causa de l'1-O
El Jutjat d'Instrucció número 3 del Vendrell ha arxivat la causa contra més de 35 agents dels Mossos d'Esquadra i responsables de centres de salut i col·legis que estaven investigats pel seu paper durant l'1-O.
Segons la interlocutòria, la instructora d'aquest jutjat ha decretat el sobreseïment provisional d'aquestes actuacions perquè així ho havien sol·licitat les parts del procediment, tant les defenses com el Ministeri Fiscal, malgrat que el jutjat del Vendrell considera que hi ha «indicis de delicte respecte a alguns investigats».
El Jutjat d'Instrucció número 3 del Vendrell ha arxivat provisionalment la causa contra tots els investigats, malgrat apreciar indicis de delicte en algun d'ells, perquè seria «improductiu» no fer-ho en no «formular acusació el Ministeri Fiscal».
El ministeri fiscal no aprecia «responsabilitats ni cap delicte», cosa que, segons el sindicat USPAC, no hagués estat possible sense els recursos presentats per aquesta entitat.
No obstant això, la instructora acusa la Fiscalia de contradir-se en sostenir la «correcta actuació» dels agents dels Mossos que van organitzar el dispositiu de l'1-O i, al mateix temps, considerar-lo «insuficient».
En relació amb els agents investigats, que segons USPAC eren més de 35, en l'acte s'exposen diversos exemples d'«indicis d'una conducta reticent al compliment de l'ordre de tancament dels diferents centres educatius».
La magistrada titlla d'«inversemblant que algun dels agents es mantingués com mer espectador passiu d'un fet declarat il·legal», cosa que penalment podria derivar en la comissió d'un delicte d'omissió del deure de perseguir delictes o en un delicte de desobediència.
Segons la instructora, alguns agents van permetre «una situació injusta» fent ineficaç una resolució judicial, que «ha d'estar per damunt de l'obediència a una ordre d'un superior jeràrquic, si aquella ordre o fins i tot la falta de l'esmentada ordre s'oposa o anul·la el mandat judicial».
El jutjat considera que falten explicacions, per exemple, en relació amb alguns agents que, segons es desprèn de les imatges i vídeos de xarxes socials incorporats a la causa, «es van acostar a la massa congregada de ciutadans, rebent crits de joia i apartant-se després de breus moments d'interactuar amb els congregats, sense identificar a ningú i retirant-se a un segon pla».
«Només es van requisar una o dues urnes en un dels centres educatius» i «de tots els centres de votació oberts només es té constància del tancament d'un d'ells, però quan ja amb prou feines i hhavia gent i a última hora», afegeix l'acte.
A més, la instructora apunta que «les actes aixecades pels agents que van acudir a primeres hores als centres escolars oberts, són vagues i especialment escasses en les observacions, posant a totes elles pràcticament el mateix, gairebé com si haguessin rebut una consigna d'allò que havien d'expressar».
Sobre els directors dels col·legis del Vendrell, la Fiscalia sol·licita l'arxiu sobre la base que «les seves funcions van ser avocades des de la tarda de divendres 29 de setembre fins dilluns 2 d'octubre al matí» per la llavors consellera d'Educació, Clara Ponsatí.
Segons la interlocutòria, no obstant això, els responsables dels centres, que tenien «ple coneixement de l'ocupació des del seu inici», van ser advertits durant els dies previs a l'1-O que no podien cedir l'ús dels edificis per a la celebració del «referèndum il·legal».
La Fiscalia també ha sol·licitat l'arxiu en el cas del CAP del Vendrell perquè «no se sap qui va obrir la porta» de l'edifici, encara que, segons la instructora, això «no és el més rellevant», sinó que «l'important és que es va habilitar la seva obertura sense que l'assistència mèdica es justifiqui per una afluència massiva de consultes».