Unes obres en un museu de Vilafranca topen amb un cementiri de més de 100 esquelets d'època medieval

Les obres d’ampliació del Museu de les Cultures del Vi – Vinseum han tret a la llum el major cementiri medieval descobert fins ara a Vilafranca del Penedès. A l’espai on hi havia l’edifici Cal Pa i Figues, els arqueòlegs han trobat per sorpresa les restes de 113 persones enterrades. En molts casos, hi són per parelles o grups de tres, mentre també hi ha una fossa amb 27 cadàvers. La diversitat d’edats i la coincidència de tantes tombes múltiples duu els investigadors a concloure que, previsiblement, els cossos corresponen a víctimes de la pesta de la segona meitat del segle XIV. Les restes de la troballa s’han traslladat ara al Museu d’Arqueologia de Catalunya per practicar les proves amb Carboni 14 i fer estudis d’ADN que permetin acotar les característiques dels cossos.

El projecte per ampliar el Vinseum ja preveia fer una prospecció arqueològica un cop estigués enderrocat l’antic edifici Cal Pa i Figues, amb l’objectiu d’analitzar possibles assentaments de segles enrere. Si bé els investigadors comptaven que trobarien restes de sitges, forns, fragments de ceràmica i altres elements més o menys habituals, no s’esperaven que sota la runa apareixeria tot un cementiri ple d’esquelets.

La troballa se situa en un antic carrer paral•lel a una de les façanes del Palau Reial –edifici principal del Vinseum-. Els arqueòlegs interpreten que havia estat una via d’accés al nucli central de Vilafranca segles enrere, i que a mitjans segle XIV va quedar en desús. Hauria estat aleshores quan l’haurien utilitzat per enterrar els 113 cossos que han sortit a la llum amb les obres del museu. Si bé els primers esquelets van aparèixer a finals d’estiu, la investigació no ha conclòs fins aquest 2019 i els primers resultats s’han fet públics ara.

Necròpolis insòlita

El conservador del Vinseum, Jordi Farré, apunta a l’ACN que les necròpolis medievals acostumen a caracteritzar-se per la multitud de cossos d’edats vulnerables, de manera que predominen els nens i persones grans. En canvi, en aquest jaciment s’observen cossos de totes les franjes. Això els porta a induir que les tombes corresponen a la segona meitat del segle XIV, concretament a la devastació provocada per la pesta.

Farré celebra que és el cementiri de Vilafranca més gran excavat fins ara, ja que hi ha nombrosos estudis que identifiquen una necròpolis a l’entorn més immediat de la Basílica de Santa Maria, però no s’hi ha pogut accedir. «Aquí ens ha sorprès perquè se situa en una zona pseudo marginal, i correspon a un període molt acotat amb molts individus enterrats en poc temps», destaca.

Anàlisis d’ADN, l’element clau

Un cop recuperats tots els cossos, les obres per aixecar l’ampliació del Vinseum continuaran endavant en breu. Mentrestant, la investigació dels esquelets i de totes les restes medievals s’ha traslladat al Museu d’Arqueologia de Catalunya. El procés es centra ara en fer datacions dels cossos amb Carboni 14 i analitzar també l’ADN.

Tot plegat permetrà acotar les edats, sexes, graus de parentiu i patologies òssies. Al mateix temps, Farré destaca la importància de l’estudi d’ADN: servirà per comprovar si realment les persones enterrades van morir a causa de la pesta, ja que recorda que la malaltia era «tant fulminant» que no deixava empremtes però sí que quedava impregnada a l’ADN.

«Podrem corroborar la nostra hipòtesi o bé veure si van morir per altres malalties. Sí que descartem segur la possibilitat que fossin morts violentes», afegeix, mentre es mostra esperançat amb altres detalls que es podran analitzar després d’aquestes primeres proves. Per exemple, augura que els resultats biològics sumats als estudis de les restes arquitectòniques permetran analitzar com era la vida i l’alimentació quotidiana de la Vilafranca medieval.