La DO Penedès aspira a ser la primera zona de producció 100% ecològica d'aquí a cinc anys

La DO Penedès s’ha proposat ser la primera zona vinícola catalana de producció 100% ecològica. El nou president, Joan Huguet, ha marcat al calendari l’any 2024 per assolir aquest «repte bestial». «És una exigència que hem d’assumir, tal com ens indiquen des de l'estranger», apunta Huguet a l’ACN. El flamant president de la DO Penedès insta els elaboradors a confiar en aquest canvi de mètode «perquè si hi ha suficients compradors, els pagesos s’hi sumaran sense dubtar-ho». D’altra banda, Huguet planteja dues mesures per pal·liar la «duresa» que travessa el sector de la pagesia: fomentar un doble sistema de preus en funció de la ubicació de la vinya i posar en marxa un celler de microproductors per oferir-los una nova via de negoci.

Huguet recorda que la producció ecològica representa un 40% dels vins de la DO Penedès i aspira a estendre aquest mètode fins el 100% de la vinya del Consell Regulador en un període de cinc anys, coincidint aproximadament amb la fi del mandat que tot just acaba de començar. Assegura que «no vol forçar la situació», sinó demostrar que l'eliminació de l’ús de productes químics a la vinya beneficia la qualitat i prestigi del vi. «Volem que el vi de la DO Penedès sigui més bo cada da, i hem d’assumir que a l’Europa del segle XXI no podem ser un producte barat», apunta, mentre defensa la importància de «cuidar la natura».

Huguet insisteix que la producció 100% ecològica al gran Penedès és viable gràcies al clima mediterrani i apel·la a un canvi de mentalitat dels elaboradors de vi per arrossegar, de retruc, l’interès dels agricultors. «Gairebé totes les empreses exportadores ja treballen en ‘eco’, i ara cal que això arribi als pagesos per a què puguin generar un volum important i rendible», remarca. El president admet que l’agricultura ecològica té més «riscos» però recorda que la coincidència territorial amb la DO Catalunya i la DO Cava dona garanties als pagesos per tenir altres vies on vendre el raïm cultivat amb mètodes més convencionals.

Doble preu per preservar les vinyes dels costers

D’altra banda, Huguet lamenta que es mantingui l’eterna pugna entre els agricultors i els elaboradors de vi pel preu del raïm, que la pagesia sempre reclama apujar. Tot i que la DO Penedès no té potestat per marcar un llindar mínim del preu del quilo de raïm, Huguet s’ha proposat fomentar una nova dinàmica de mercat per «fer entendre» als elaboradors que cal una doble tarifa: un preu per al raïm procedent de les vinyes planes de grans extensions, i un altre import per al raïm conreat als costers.

«Cal que pensem en el paisatge, ja que a la zona de costers s’està abandonant la terra perquè el raïm té uns rendiments i costos molt diferents que el de les grans extensions», apunta Huguet, que considera «molt banal» treballar amb un mercat de preu únic com passa ara. El president del Consell Regulador considera que part del conflicte dels preus no s’ha resolt a dia d’avui per la divisió interna en el sector de la pagesia, amb diversos sindicats actuant alhora: «Falta un nucli dur que lideri les reivindicacions».

Al mateix temps, a nivell territorial i més enllà de les vinyes estrictes de la DO Penedès, Huguet adverteix que l’entrada de capital estranger a empreses com Freixenet ha obert una «incògnita» sobre el futur del raïm. «Hem d’espavilar», subratlla, i avisa que les noves estratègies comercials de la firma liderada pel grup Henkell pot acabar provocant la «deslocalització» de la marca, en referència a la producció d’escumosos com el prosecco italià. Amb tot, confia que «s’adonaran que la matèria primera d’aquí és millor i la seguiran utilitzant».

Celler de micro elaboradors i noves submarques

Per fomentar el producte local, la DO Penedès preveu obrir un celler de microproductors, culminant un projecte iniciat durant la presidència de Josep Maria Albet. La intenció és oferir un espai compartit per a les noves generacions d’agricultors que s’estan formant en enologia però no disposen d’instal·lacions on crear els seus vins. A diferència de les cooperatives -on els pagesos venen el raïm per a una elaboració comuna-, en aquest nou celler cada pagès elaborarà el seu producte amb una marca pròpia.

«Si els pagesos poden fer vi, ja no dependran de què cullen, on porten tot el raïm i, sobretot, quan el cobren», ressalta Huguet, que defensa que calen alternatives de negoci per a un sector que passa per una situació «duríssima». Ara la DO Penedès busca l’espai on ubicar aquest nou celler compartit, amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca i a l’espera de finançament de la Diputació de Barcelona. La previsió és obrir-lo durant la verema del 2020 amb 10 o 15 agricultors, que hi estarien de forma temporal fins que el seu negoci rutllés i poguessin obrir un celler propi.

Un altre dels projectes engegats per l’anterior president i que podrien veure la llum en breu és l’entrada en vigor de noves submarques dins la DO Penedès. Després d’haver desplegat el sistema de subzones, la intenció és oferir noves distincions per definir els vins d’un municipi o d’una masia en concret. Sota la submarca Vi de Vila o Vi de Masia, es vol que els elaboradors «tinguin més eines per explicar el seu producte», segons sosté Huguet, que preveu que el reglament d’aquestes distincions estigui aprovat a la tardor.

«Responsabilitat» per resoldre el conflicte dels escumosos

Pel que fa a la polèmica sobre les escissions que ha viscut la DO Cava els últims cinc anys, Huguet es mostra distant a l’hora de posicionar-se. Assegura que la seva condició de president de la DO Penedès –impulsors del Clàssic- i alhora responsable d’un dels cellers de Corpinnat –recents escindits de la DO Cava- li impedeix formar part de les negociacions en què està immers el sector i es limita a apel•lar a la «responsabilitat» de tots els elaboradors per tal de defensar l’economia del Penedès.

Huguet assegura que la divisió dins els escumosos és un reflex del «neguit» intern que hi havia entre els empresaris per prestigiar el producte del Penedès i augura que el futur passa per la «diversitat». «Estic convençut que no es pot imposar res i que cal donar plataformes per a què tothom se senti còmode», afirma. Amb tot, evita concretar si això significa la co existència de les tres plataformes actuals, si els dos segelles de caire més territorial –Clàssic i Corpinnat- acabaran unit o si el sector acabarà reunificat sota la DO Cava gràcies al nou mapa de zones.