Bellvei promet que el 2020 il·luminarà els carrers de Baronia del Mar

El desenvolupament urbanístic del Baix Penedès a partir dels anys seixanta va trastocar els límits dels termes municipals, amb urbanitzacions on un carrer pertanyia a un poble i, l’altre, al del costat. És el cas, però no l’únic, de la urbanització Baronia del Mar, la major part de la qual és de Bellvei, però amb carrers de Calafell i del Vendrell. Segons apunta la veïna Maria Salvador, viuen des de fa temps sense llum als fanals i, tot i les múltiples queixes, cap de les administracions ha acabat responent, per ara, a les seves demandes. Segons l’alcalde de Bellvei, Gerard Colet, estan pendents d’unes obres de renovació de l’enllumenat que es posaran en marxa «a principis de 2020». «Calafell posarà els fanals i el cablejat el fem nosaltres», apunta Colet, que destaca que encara tenen «petits llocs per concretar quines actuacions» es faran des del consistori per millorar la convivència a la urbanització.

Amb la renovació de la xarxa elèctrica soterrada, no hi hauria d’haver de nou els problemes que, apunta aquesta veïna, fa anys que duren. «Tot depèn de la disponibilitat del material», afirma aquest alcalde, que ha d’abastir de serveis a poc més de 2.000 habitants, més d’una quarta part dels quals viuen en aquesta urbanització, «que es duplica en període estival».

Les inversions de l’enllumenat que estan pendents van més enllà del cànon de 60.000 euros que Calafell paga a Bellvei per tal que sigui aquest segon consistori el qui faci els serveis a la totalitat de la urbanització. El motiu d’aquest cànon és la dificultat d’accés que hi ha des del nucli fins a la urbanització, ja que cal passar per Bellvei. L’empresa concessionària, Serveis Integrals de Manteniment Rubatec S.A., va assegurar que «durant la pròxima setmana es realitzaran els treballs de renovació de l’enllumenat» als dos carrers de Calafell afectats, el carrer Sant Tomàs i Vista Alegre, on hi resideixen una dotzena de veïns.

Maria Salvador, que retreu que els veïns se senten «marginats» per les administracions, no és l’única veïna de la urbanització que es queixa. Precisament en un programa de preguntes radiofòniques a l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, una veïna va apuntar la setmana passada que no es té prou cura de l’arbrat i també va fer notar que ja s’estava «canviant l’enllumenat». «Els tràmits són lents», es va excusar Ferré.

Donades les dificultats per atendre els serveis de les zones més allunyades, els diferents municipis s’han posat a treballar per redefinir els seus límits geogràfics. Ja fa un any que Bellvei i Calafell van signar que tota la urbanització passés a ser dels primers, però la Generalitat no hi ha donat encara el seu vist-i-plau. De fet, mentre això no passa, Bellvei està acabant de determinar quins altres terrenys dona a Calafell ja que l’intercanvi s’ha de fer «de manera proporcional». «Si no, ens ho tombaran», assegura l’alcalde Gerard Colet. Calafell, de fet, té en marxa altres redefinicions del seu terme, especialment amb Cunit i el Vendrell.

Més enllà de l’enllumenat, el gran nombre d’urbanitzacions facilita que hi hagi ocupacions irregulars, una de les queixes veïnals més comunes. «Nosaltres intentem tenir a tothom censat i, si no compleixen les normes, ens hi posem seriosament, però no tenim eines per valorar correctament els casos, no tenim policia local, els serveis socials són mancomunats i tenim un sol pis d’emergència social que sempre és ple», apunta Colet. Per la seva banda, l’Ajuntament de Calafell ha començat ja a tallar els subministraments d’aigua i llum als ocupes que generen problemes de convivència amb els veïns, especialment als que opten per l’ocupació com una activitat de «segona residència». «Hi ha gent que se n’aprofita i hi ha gent que ho necessita», apunta Colet.