El Museu Pau Casals, declarat d'Interès Nacional
En destaca el valor patrimonial de l'edifici com de les col·leccions que conté
El Museu Pau Casals, declarat d'Interès Nacional
Pau Casals és un dels noms més universals de la cultura catalana, violoncel·lista i director d'orquestra, que va lluitar per la música, la cultura i la pau. La Vil·la Casals, la casa que Pau Casals es va fer construir el 1910 a Sant Salvador, el barri marítim d'El Vendrell, és la seu del museu que porta el seu nom. La casa, d’estil noucentista, va ser concebuda inicialment com a casa d’estiueig i en ella hi va viure fins el 1936 quan es va veure obligat a marxar a l’exili. Quan Pau Casals es referia a aquest immoble deia que «aquesta casa és l’expressió i la síntesi de la meva vida de català i d’artista».
El Museu Pau Casals, a més de recollir la memòria universal d’aquest músic, té un fons molt important d’art amb obres destacades d’artistes catalans de finals del segle XIX i principis del XX i un conjunt de pintures del s. XVIII de Francesc Pla, el Vigatà, que decora una de les estances principals de la casa. A la galeria del jardí hi ha escultures importants com Nu femení, de Josep Llimona, i Apol·lo, de Josep Clarà. S’ha de considerar també la importància del fons d’objectes personals: mobles, instruments musicals, objectes decoratius, objectes personals, medalles i condecoracions, entre d’altres.
La Fundació Pau Casals
La Fundació Pau Casals va ser creada l’any 1972 per Pau Casals i la seva dona, Marta Montañez, amb l’objectiu de preservar el patrimoni que hi havia a la casa de Sant Salvador. Un any després de la mort de Pau Casals, l’any 1974, s’obre al públic la Sala del Sentiment, la Sala de Concerts i la del Vigatà, i no va ser fins el 1976 quan s’inauguri la casa com a museu. La Fundació Pau Casals va decidir tancar el museu el 1996 per realitzar una profunda rehabilitació, tant estructural com museogràfica, i va tornar a obrir les portes al públic l’any 2001.