El futur de la Confraria de Pescadors Calafell «penja d'un fil»

Tots van presentar al·legacions defensant la continuïtat de les barques a la confraria calafellenca, però la Generalitat les va refusar. Soler assegura a l'ACN que el canvi de base després de rebutjar les al·legacions «va ser d'un dia per l'altre» i lamenta que la Direcció General de Pesca «no va actuar de forma consensuada» amb els pescadors.

El canvi afecta una barca de palangre i dues barques mitjanes d'arrossegament de sardines. Remuntant-se en el passat, Soler explica que algunes embarcacions de Calafell van començar a feinejar des del port de Vilanova i la Geltrú a finals dels anys 1950, ja que en aquell moment Calafell no tenia dàrsena i havien d'anar a mar des de la platja. «A l'hivern era molt perillós i no es podia sortir quan feia mal temps, mentre que des del port la feina és més segura», explica.

Va ser gairebé dues dècades més tard quan es va construir el port esportiu de Segur de Calafell, amb un petit espai destinat als pescadors, que es va ampliar ara fa 15 anys. Amb tot, les barques que la confraria té a Vilanova no s'han pogut amarrar mai a Calafell perquè són massa grans. Tot i feinejar des del Garraf, fins ara les embarcacions formaven part de la confraria calafellenca.

«Si nosaltres haguéssim volgut pertànyer a Vilanova, ja faria anys que ho hauríem canviat, però les nostres arrels són de Calafell», explica el patró major. Soler assegura que econòmicament als pescadors els és més econòmic formar part de la confraria garrafenca, però diu que volen mantenir-se al Baix Penedès «perquè existeix un vincle històric i emocional molt fort».

En aquest sentit, el patró major recorda que l'entitat es va crear oficialment el 1902 però destaca que la feina dels pescadors al municipi té precedents des de dècades abans. Alhora, explica com a principis del segle XX l'entitat es va encarregar de construir pisos socials, una escola, un dispensari mèdic i també l'església de Sant Pere. «Una entitat així no pot desaparèixer», insisteix, mentre recorda que els anys de més esplendor va arribar a tenir més de 30 embarcacions.

Soler afirma que perdre la meitat de les naus que tenen actualment deixa «molt debilitada» l'entitat perquè es queda només amb tres barques petites que hi ha amarrades al port de Segur de Calafell –més una quarta pendent de registrar-s'hi-. Això suposa, diu, no tenir suficients socis ni estructura per afrontar les properes eleccions internes. Recorda que a la presidència només hi poden optar pescadors amb més de 10 anys d'adhesió a l'entitat, i diu que aquest requisit no el compleix cap dels responsables de les embarcacions que queden vinculades a Calafell.

Amb aquest escenari, i tenint en compte la pèrdua de massa social, Soler veu el futur «inviable». «Si la Generalitat no recapacita, a la confraria li dono un any o un any i mig de vida, com a molt», lamenta, mentre destaca que ell no té opcions de seguir liderant l'entitat perquè la seva nau és una de les afectades pel canvi de base a Vilanova.

Soler avisa que farà «tot el que calgui» per a què la Direcció General de Pesca els torni les barques. Durant les properes setmanes l'entitat presentarà un recurs d'alçada al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que és l'últim esglaó que els queda. Amb el recurs volen convèncer la consellera Teresa Jordà per fer prevaldre el llegat històric per damunt dels tràmits burocràtics. «Li demanem tornar al punt on érem abans. És una confraria més que centenària, molt emotiva per Calafell, i això ho ha de considerar», remarca.

Des del Departament d'Agricultura, però, insisteixen que el canvi de tres barques s'ha fet per regularitzar la situació. Tot plegat, en base a una ordre ministerial que, al seu torn, compleix una directriu europea amb la qual es promou una gestió conjunta de les embarcacions d'un mateix port.