«Cal lluitar perquè les dones tinguin més presència com a caps d'equips científics»

—En què va consistir el seu estudi?

—A grans trets, he investigat com és possible que els òvuls es puguin mantenir joves o sense envellir al mateix ritme que ho fan els altres tipus de cèl·lules del nostre cos. Les dones, quan naixem, ja tenim tots els òvuls que tindrem al llarg de la nostra vida, això vol dir que s’han de mantenir sans, de manera que, si una dona té un fill amb quaranta anys, aquest òvul, d’on sortirà l’embrió, s’hauria d’haver mantingut sense acumular mutacions genètiques o altres danys que el puguin alterar. El que he estat observant és que durant els anys en què els òvuls es mantenen en un estat que podríem dir d’adormiment, tenen un mecanisme que evita que acumulin substàncies tòxiques.

—Quines conseqüències té, aquesta constatació?

—La clau és adonar-nos que, si els òvuls tenen aquest mecanisme intrínsec per mantenir-se joves, en casos de patologies o problemes de fertilitat, podria ser un dels processos que estigués alterat. A més, també ens permet conèixer quins són els mecanismes normals de l’envelliment, tant dels òvuls com d’altres cèl·lules, es podria extrapolar.

—Qui serien els principals beneficiaris de tota aquesta investigació?

—En primer lloc, i això és una cosa que m’agrada molt remarcar, el coneixement científic bàsic sobre biologia bàsica dels ovòcits encara està molt verd. Per això, aprofundir en el coneixement bàsic és important per, de cara al futur, poder establir relacions entre patologies i possibles cures i tractaments. D’altra banda, el principal beneficiat seria l’àmbit reproductiu, i en concret la salut reproductiva de les dones. Les dones estem tenint fills més tard, i trobar mecanismes que siguin capaços d’allargar la vida dels òvuls és important.

—Aquesta investigació que vostè ha fet per al seu treball, s’està duent a terme en centres de recerca?

—Aquesta investigació l’he estat desenvolupant al laboratori d’Elvan Böke del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. Allà es treballa principalment en això, en quins mecanismes fan que els òvuls es mantingin sans durant els anys d’adormiment. Però és un camp on encara hi ha molt de desconeixement.

—Què dificulta l’avenç en aquesta investigació?

—D’una banda, el fet que estem treballant amb òvuls. L’estudi s’ha fet amb òvuls de Xenopus laevis, un tipus de granota. En general, treballar amb òvuls comporta una dificultat metodològica, perquè representen un tipus de cèl·lules molt especialitzades i costa trobar models animals que ressemblin el comportament dels humans. A banda, com en tota la ciència, depèn molt de la capacitat de finançament, que sigui un aspecte que, en l’àmbit social, la gent consideri que cal invertir-hi.

—Vostè està a punt de finalitzar els seus estudis. Cap a quin camp li agradaria orientar la seva carrera professional?

—La meva passió sempre ha estat la recerca en investigació bàsica en l’àmbit biomèdic. No hi ha un camp específic que m’apassioni més que un altre, però el que tinc clar és que vull optar per fer un màster d’investigació i després un doctorat.

—Es treballa molt per fomentar els estudis científics entre les dones. Quina presència de dones científiques hi ha, en el seu camp?

—A la meva carrera sempre hem sigut majoria, un 75% aproximadament. Però s’ha de continuar lluitant perquè aquesta representació en les primeres etapes de la carrera científica es vegi reflectida també després, en posicions més elevades, on la diferència en els caps de grup és encara molt evident.