Infraestructures
Alcaldes del Baix Penedès acosten posicions amb els promotors dels parcs fotovoltaics projectats en terrenys agrícoles
Els municipis afectats reclamen que les plaques se situïn al sostre de naus industrials o en polígons en desús
«Els representants de l'empresa ens han dit que consideraran fer canvis perquè volen tenir el consens del territori, però tot seria més fàcil si ens haguéssim reunit abans que presentessin el seu projecte a la Generalitat», diu Ferré, que lamenta que els alcaldes van conèixer les intencions dels promotors quan la Ponència d'energies renovables els ho va comunicar. «Si ens haguéssim reunit fa sis mesos, ara ens estalviaríem haver de presentar al·legacions», afegeix.
I és que els alcaldes dels quatre municipis directament afectats han registrat les respectives al·legacions a la Generalitat per mostrar la seva oposició a un projecte que consideren que «trenca» el paisatge del Baix Penedès. Un rebuig que recentment també ha mostrat el Consell d'Alcaldes de la comarca, amb l'aprovació d'un manifest.
Els municipis s'oposen frontalment a l'estesa de plaques fotovoltaiques en terrenys agrícoles i contraproposen situar-les en espais que ja estan qualificats com a sòl industrial. «No ens hi volem posar d'esquenes, però tampoc volem que els parcs estiguin escampats a llocs que no van bé pel territori», diu Ferré. En aquest sentit, els alcaldes ofereixen parcel·les de polígons que són en desús i la negociació amb propietaris de naus per situar les plaques a les cobertes.
Des de la Bisbal, Ferré lamenta que l'empresa promotora és ara a l'espera del que digui la ponència energètica de la Generalitat, de manera que és inviable fer qualsevol eventual canvi fins que hi hagi una resolució. L'alcaldessa confia que els inversors mantindran a partir d'ara la mà estesa mostrada a la primera reunió celebrada aquest divendres, tot i que tem que finalment els interessos empresarials es puguin acabar imposant per sobre del consens amb el territori.
Si s'arribés a aquest extrem, Ferré apunta que caldria fer una requalificació dels terrenys agrícoles afectats i diu que l'Ajuntament «tindria poc marge» per oposar-se a aquesta modificació urbanística.