El Penedès reclamen més veu al Pla Territorial per garantir el creixement econòmic

«Als primers redactats hem detectat que la participació de la gent més reticent al desenvolupament ha tingut molta volada, i creiem que cal un pla consensuat, amb totes les veus», ha assegurat el secretari general de l'UGT a les comarques penedesenques, Francesc Rica. Des del món sindical, Rica ha demanat un equilibri «per fer conviure el paisatge amb l'activitat econòmica», i avisat que, si no, el Penedès es convertirà en un «gran museu».

«D'aquí 30 anys no podem ser un museu perfecte on tothom ens vingui a visitar, mentre els d'aquí haguem d'anar a treballar a 40 o 50 quilòmetres de distància», ha subratllat, tot insistint que la participació dels agents socioeconòmics als debats del PTP «ha estat insuficient».

Des de CCOO, el secretari general comarcal Josep Maria Romero ha garantit que el manifest presentat aquest dimarts en roda de premsa telemàtica «no va contra ningú», i ha fet una crida a aconseguir un «gran consens» amb aquells grups que volen evitar qualsevol desenvolupament industrial. «Volem dibuixar un futur amb mirada llarga, basat en el creixement econòmic, sostenible i inclusiu», ha remarcat, tot recordant l'elevada taxa d'atur que hi ha a la vegueria.

En la mateixa línia, el president de l'UEA, Joan Domènech, ha defensat l'encaix entre les polítiques de preservació del territori i l'aposta pel desenvolupament, avisant que el Penedès «no es pot permetre la destrucció de més llocs de treball»: «Sembla que si defensem la indústria estiguem anant contra el medi ambient, però això és fals. Cal veure la balança de forma equitativa». En aquest sentit, Domènech ha defensat que el manifest pretén aconseguir un pes suficient per «influir» en el planejament que està definint la Generalitat.

Des de la FEGP, la presidenta Neus Lloveras ha insistit a demanar «un procés participatiu que vetlli per representar de manera equilibrada totes les opinions», i ha assegurat que a les reunions celebrades fins ara «hi havia un excés de veu d'algunes entitats que deixava sense veu a una altra part del territori». «Hem patit molt amb la crisi de la covid-19, i calen mesures efectives i bones per impulsar la recuperació», ha afegit, mentre ha fet una crida a altres entitats econòmiques i socials per a què donin suport al manifest.

Més empreses, ocupació i infraestructures

El text signat per les quatre organitzacions gira entorn la pluralitat, el desenvolupament sostenible, l'ocupació i les infraestructures. Els signants demanen que el futur planejament del Penedès contempli un creixement econòmic enfocat a la transició digital i a nous sectors, mentre insisteixen en fer-ho compatible amb l'empresariat ja existent a la zona –principalment vinícola- i amb la preservació de l'entorn.

Al mateix temps, remarquen la necessitat de millorar les infraestructures per progressar en les comunicacions amb les àrees de Barcelona i Tarragona, així com amb les Comarques Centrals. Unes comunicacions que reclamen tant a nivell de carreteres i xarxa de tren, com també en desplegament de la fibra òptica.

Segons ha detallat Lloveras, en aquests moments la Generalitat està afrontant la fase final de redacció de l'avantprojecte del PTP del Penedès. Un cop estigui enllestit aquest document, està previst obrir un nou període de debat participatiu de dos mesos, abans d'encarar la redacció definitiva.

Al Penedès fa anys que se n'espera l'aprovació. L'estiu del 2016, l'aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, anunciava que a finals del 2017 el PTP ja estaria enllestit. Un document que, assegurava, donaria entitat pròpia al Penedès, que ara té el planejament partit entre els Plans Territorials de l'Àmbit Metropolità (Garraf i Alt Penedès), el Camp de Tarragona (Baix Penedès) i Comarques Centrals (Anoia).

El PTP és el primer gran projecte de la Generalitat al Penedès des que el 2014 el Parlament va aprovar l'Àmbit de Planificació, previ al reconeixement de la vegueria.