La majoria dels partits es comprometen a desplegar els serveis de la Delegació del Penedès

En aquests quatre anys, l'únic avenç que hi ha hagut és la creació de la Delegació del Govern al Penedès i el nomenament del delegat l'estiu del 2018, un càrrec que va recaure en l'alcalde de Vilafranca, Pere Regull. Des de les quatre comarques s'ha assegurat reiteradament que hi ha una entesa per repartir els Serveis Territorials de forma equitativa, i l'estiu passat el vicepresident Pere Aragonès anunciava que a principis d'aquest 2021 arribarien els primers departaments descentralitzats. De moment, però, no hi ha hagut cap pas en aquest sentit.

Els partits que han governat a la Generalitat els darrers anys es culpabilitzen mútuament d'aquest retard. «No sabem si ha estat una manca de recursos, una incapacitat de gestió o una estratègia política», afirma la número 22 de la llista de Junts per Catalunya a Barcelona per al 14-F, Ester Vallès. Els postconvergents en responsabilitzen la Vicepresidència i la Conselleria d'Economia (ERC), com també retreuen una manca de perseverança de Pere Regull (PDeCAT).

Vallès retreu una «manca de voluntat real» per desplegar els Serveis Territorials i garanteix que JxCat posarà fi a la paràlisi actual. El partit considera que la descentralització de recursos és una qüestió «prioritària» per poder reflotar la indústria, generar ocupació i també preservar el paisatge agrícola. Al mateix temps, confien que la futura aprovació del Pla Territorial Parcial serà clau per desencallar els serveis propis.

Des del PDeCAT, el delegat al Penedès i número 6 per Barcelona al 14-F, Pere Regull, es defensa dient que «és impossible tenir més implicació» en el reclam dels Serveis Teritorials. Regull assegura que el seu partit no ha tingut capacitat d'incidència a la Generalitat perquè JxCat «no els tenia en compte per a res». Alhora, carrega contra Economia i ERC pels seus «desaires» vers el territori i el delegat.

Regull es compromet desplegar els Serveis Territorials. Sosté que són necessaris per poder gestionar el Penedès en sintonia amb la seva idiosincràsia i densitat de població, i posa com a exemple la polèmica que es va viure a la primavera durant la desescalada. «El desastre de la covid ens ha permès veure la rèmora que suposa estar reparats», subratlla, recordant que les quatre comarques van desescalar a ritmes diferents perquè ara estan repartides entre les regions sanitàries Metropolitana Sud, Camp de Tarragona i Comarques Centrals.

Al seu torn, ERC creu que culpar del retard a Vicepresidència i Economia és una «absurda» estratègia electoralista. Amb tot, els republicans afirmen que la tardança és responsabilitat dels departaments de Territori i Administracions Públiques (JxCat). El número 7 de la candidatura, Ernest Maragall, els retreu no haver situat el Penedès entre les seves «prioritats i urgències», i fiança que Esquerra liderarà el desplegament de la Delegació la propera legislatura.

Maragall situa aquesta qüestió de forma simultània a les polítiques de transició energètica i digitalització. «És obvi que el Penedès no pot ser un espai més dirigit des de fora, sinó que ha de tenir estratègia pròpia i ha de formar part d'una Catalunya que desfà l'homogeneïtat d'un cercle concèntric que gira al voltant de Barcelona», assegura el candidat republicà. Maragall reivindica la singularitat penedesenca i demana un «esforç» per donar-li contingut propi.

PSC, ECP, CUP i PP demanen coherència

Des de la resta de grups, el PSC afirma que el desplegament dels Serveis Territorials és prioritari pel seu partit. «Ara més que mai cal una gestió des de la proximitat», afirma el numero 15 a la llista electoral i cap de l'oposició a Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz, que es compromet a assignar a la Delegació del Penedès els mateixos recursos organitzatius que a la resta de delegacions d'arreu del territori.

Ruiz retreu als darrers governs dels partits post convergents i ERC que no hi hagin posat fil a l'agulla, i lamenta que a la Generalitat «han estat més preocupats per altres coses, que no pas per gestionar i fer política». «És evident que cal prendre mesures per desplegar la Delegació perquè, si no, queda tot en un discurs que pot generar frustracions», apunta.

Per la seva part, a En Comú Podem es mostren especialment crítics amb Pere Regull, ja que veuen un «error» la duplicitat de càrrecs com a alcalde de Vilafranca i delegat del Govern. El número 11 de la candidatura a Barcelona, Ramon Arnabat, destaca que descentralitzar els departaments del Govern «no tindria costos» per a les arques públiques, ja que aposta per redistribuir els recursos materials i de personal que actualment hi ha a altres delegacions.

Arnabat recorda que fa dècades que ell mateix va liderar el reconeixement de la vegueria des de l'Institut d'Estudis Penedesencs i promet el desplegament progressiu dels Serveis Territorials a partir d'aquest mateix any. Proposa començar per Salut i Educació, «per raons òbvies», remetent-se a les divisions viscudes durant la pandèmia. Posteriorment, seguirien per Territori i Medi Ambient.

Al seu torn, la CUP també defensa el desplegament complert dels serveis. La número 3 de la llista, Eulàlia Reguant, recorda que la finalitat de reconèixer el Penedès com a vegueria «era poder crear instruments polítics i administratius per acostar el Govern a la ciutadania». Reguant critica que s'hagin superat els tres anys marcats inicialment per fer-ho i assegura que els anticapitalistes preveuen revertir l'actual escenari centralista.

Des del PP també són partidaris d'una administració territorialitzada, i retreuen als partits del Govern la manca d'actuació i d'un criteri definit a l'hora de desplegar els recursos per a les diferents delegacions. «En realitat, el Govern mai ha cregut en el model de vegueries, i només han plantejat aquesta divisió per confrontar-la amb la divisió de l'estat espanyol, basada en les províncies», diu el número 6 per Barcelona, Santi Rodríguez.

Els populars asseguren que estan a favor de les vegueries «sempre i quan serveixin per dividir els serveis de la Generalitat». «Si no ho fem així, no tenen sentit els delegats que hi ha estesos arreu de Catalunya sense competències dels Departaments», afegeix Rodríguez, que reclama que la Generalitat «ordeni les idees».

Discrepàncies de Cs i veto de VOX

Des de Ciutadans rebutgen del tot el model veguerial, que consideren «inútil» com a alternativa a les províncies. La formació liberal ho veu una divisió medieval sense sentit, i creu que la figura del delegat al Penedès és «duplicar recursos». «Ja tenim consellers, els quals haurien de moure's més pel territori», afirma el número 16 de Cs per Barcelona, Manuel Rodríguez.

Cs s'oposa al concepte de Delegació del Penedès però sí que s'avé a estudiar una xarxa de serveis descentralitzats que provinguin directament de les Conselleries. Rodríguez ho defensa per poder «donar un millor servei a la ciutadania per a què tingui menys despeses», confiant que els serveis propis evitarien desplaçaments a Barcelona.

Per la seva part, VOX es mostra «rotundament en contra» de qualsevol descentralització. El número 3 per Barcelona, Juan de la Cruz Garriga, demana suprimir les vegueries i també els consells comarcals. Sosté que els ajuntaments poden actuar com a finestreta única davant el ciutadà: «Tenen uns edificis fantàstics amb sales que no utilitzen per a res, i allà poden garantir atenció al ciutadà de tot tipus».

De la Cruz veu les vegueries i consells comarcals com «òrgans ineficaços i innecessaris» i assegura que l'administració regional «només genera desigualtat, separatisme i enfrontament». Segons VOX, l'actual sistema administratiu és «insostenible» i per això refusa les vegueries o delegacions. «Ni parlar-ne de desplegar el Penedès», subratlla.