Diari Més

El guitarrista de Lax'n'Busto, Pemi Rovirosa, debuta en solitari amb 'Vida'

El vendrellenc signa un disc on alterna lletres en català i castellà

Pemi Rovirosa mirant a càmera, guitarra en mà, des de l'escenari del Teatre Àngel Guimerà del Vendrell.

El guitarrista de Lax'n'Busto, Pemi Rovirosa, debuta en solitari amb 'Vida'ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Pemi Rovirosa publica aquest divendres el seu primer disc en solitari, Vida(RGB). L'artista, conegut per ser guitarrista de Lax'n'Busto, s'endinsa en un nou projecte marcat per la «llibertat» i la «frescor» a l'hora de crear cadascuna de les cançons. «De cop i volta em vaig trobar que podia fer el que volgués, sense estar sotmès a uns terminis ni als condicionants de les emissores de ràdio», destaca Rovirosa en una entrevista a l'ACN, assegurant que el propòsit d'aquest nou camí és mostrar la seva cara més genuïna. En el marc d'aquesta naturalitat, l'artista ha apostat per crear cançons que alternen el català i el castellà, un format que considera «emocional i humà», com a exemple de la diversitat del seu entorn.

El nou disc compta amb les lletres de Javier Gil i l'acompanyament musical d'Els invictes, una banda de vuit músics amb qui està enllestint la presentació de Vidaque farà aquest dissabte al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell. Un espectacle que Rovirosa veu com la cirereta del pastís d'un any de feina on s'ha vist embarcat en aquest nou projecte en solitari de forma pràcticament imprevista.

Fa just un any, l'artista va aprofitar el confinament per composar Invictes, un cant a la solidaritat. El tema, creat gairebé com una excusa per passar les hores, va ser la llavor que va motivar una segona composició amb Gil, en aquest cas per retre homenatge a la gent gran. «En el moment més fort de la pandèmia veia com els avis marxaven i ho trobava molt injust. Em va impactar molt i per això vam crear Gent com tu», relata.

I va ser aquest segon senzill el que ho va desencadenar tot. «Quan vam gravar, vam veure que valia la pena i que se'ns plantejava la possibilitat de fer un nou projecte», explica Rovirosa, que admet que aquest nou camí ha remeiat una assignatura que tenia pendent. «Qualsevol músic sempre té ganes de fer un projecte propi, però és un sarau tant gran que sempre costa d'afrontar», apunta.

Sempre de la mà de Gil, Rovirosa ha acabat donant forma a Vida, un disc amb què celebra haver tingut l'oportunitat de treballar sense haver de sotmetre's a les normes estàndards del món discogràfic: «Em vaig marcar no tenir cap pressió, ni de terminis d'entrega ni de durada de les cançons. Si volia fer un solode 2 minuts, el feia sense problema». «Si sóc feliç fent música així, ho he de fer així», afegeix.

D'aquesta manera, assegura que és el treball més «lliure» que mai ha afrontat. En són exemples la temàtica i la llengua amb què hi dona forma. L'ampli ventall de cançons del disc repassen el passat, present i futur, però també l'amor i el desamor, així com la soledat en contraposició a altres temes més vitalistes.

Bona part de les cançons combinen lletres en català i castellà, un joc bilingüe que Rovirosa atribueix a la «naturalitat» de la seva relació amb Gil. «Si ho hem fet és perquè en aquell moment alguna de les lletres ens demanava parlar en castellà. És emocional i humà», destaca, assegurant que és un reflex de la diversitat, i fugint de cap aspiració explícita d'arribar a nous públics de fora de Catalunya.

Rovirosa assegura, rient, que no espera que la gent «flipi» amb la seva nova faceta com a cantant ni per la seva destresa amb el castellà, i apunta que, malgrat els canvis de rol, el públic l'identificarà de forma ràpida. Garanteix que tots els temes els ha composat «humanament» amb un estil força similar a la seva trajectòria amb Lax'n'busto. «Em vaig proposar ser jo mateix. No puc innovar si no sóc algú amb idees molt innovadores», afirma.

Mentre fa els últims assajos amb Els Invictes, Rovirosa celebra que la posada en escena que han aconseguit «supera molt» les expectatives que ell s'havia marcat els últims mesos. Un èxit personal que atribueix a l'espontaneïtat del procés creatiu del disc i al «feeling» que hi ha entre els músics fitxats per a l'ocasió: Jordi Mena (guitarres), Adrià Farré (pianos, Hammond i veus), Nerea Bassart (teclats i veus), Joaquín Garcia (percussions), Jorge Linares (bateria), Juan Antonio Campos (baix) i Kike Ordax (saxo).

La carrera de Lax'n'Busto, «en stand by»

En paral·lel al seu debut en solitari, Rovirosa garanteix que el treball amb Lax'n'Busto és vigent, però el situa en un procés «d'stand by». Explica que el grup és a l'aguait de trobar «una idea que contagiï tots els membres» i tingui la solidesa necessària per afrontar un nou disc. Després d'haver publicar Polièdricara fa dos anys amb la col·laboració de diversos artistes a la veu –inclòs Pemi Fortuny-, ara el grup espera una nova proposta «amb prou força».

«No volem que el nostre proper disc sigui un tribunal sobre si la tria del cantant ha estat bona o no», avisa Rovirosa, que descarta de totes totes ser ell qui lideri la veu d'aquest eventual nou disc. Sigui com sigui, es mostra convençut que tard o d'hora arribarà la represa de la banda: «Lax'n'Busto ha estat la nostra vida. M'agradaria molt que passessin coses».

tracking