El guitarrista de Lax'n'Busto, Pemi Rovirosa, debuta en solitari amb 'Vida'

Fa just un any, l'artista va aprofitar el confinament per composar Invictes, un cant a la solidaritat. El tema, creat gairebé com una excusa per passar les hores, va ser la llavor que va motivar una segona composició amb Gil, en aquest cas per retre homenatge a la gent gran. «En el moment més fort de la pandèmia veia com els avis marxaven i ho trobava molt injust. Em va impactar molt i per això vam crear Gent com tu», relata.

I va ser aquest segon senzill el que ho va desencadenar tot. «Quan vam gravar, vam veure que valia la pena i que se'ns plantejava la possibilitat de fer un nou projecte», explica Rovirosa, que admet que aquest nou camí ha remeiat una assignatura que tenia pendent. «Qualsevol músic sempre té ganes de fer un projecte propi, però és un sarau tant gran que sempre costa d'afrontar», apunta.

Sempre de la mà de Gil, Rovirosa ha acabat donant forma a Vida, un disc amb què celebra haver tingut l'oportunitat de treballar sense haver de sotmetre's a les normes estàndards del món discogràfic: «Em vaig marcar no tenir cap pressió, ni de terminis d'entrega ni de durada de les cançons. Si volia fer un solode 2 minuts, el feia sense problema». «Si sóc feliç fent música així, ho he de fer així», afegeix.

D'aquesta manera, assegura que és el treball més «lliure» que mai ha afrontat. En són exemples la temàtica i la llengua amb què hi dona forma. L'ampli ventall de cançons del disc repassen el passat, present i futur, però també l'amor i el desamor, així com la soledat en contraposició a altres temes més vitalistes.

Bona part de les cançons combinen lletres en català i castellà, un joc bilingüe que Rovirosa atribueix a la «naturalitat» de la seva relació amb Gil. «Si ho hem fet és perquè en aquell moment alguna de les lletres ens demanava parlar en castellà. És emocional i humà», destaca, assegurant que és un reflex de la diversitat, i fugint de cap aspiració explícita d'arribar a nous públics de fora de Catalunya.

Rovirosa assegura, rient, que no espera que la gent «flipi» amb la seva nova faceta com a cantant ni per la seva destresa amb el castellà, i apunta que, malgrat els canvis de rol, el públic l'identificarà de forma ràpida. Garanteix que tots els temes els ha composat «humanament» amb un estil força similar a la seva trajectòria amb Lax'n'busto. «Em vaig proposar ser jo mateix. No puc innovar si no sóc algú amb idees molt innovadores», afirma.

Mentre fa els últims assajos amb Els Invictes, Rovirosa celebra que la posada en escena que han aconseguit «supera molt» les expectatives que ell s'havia marcat els últims mesos. Un èxit personal que atribueix a l'espontaneïtat del procés creatiu del disc i al «feeling» que hi ha entre els músics fitxats per a l'ocasió: Jordi Mena (guitarres), Adrià Farré (pianos, Hammond i veus), Nerea Bassart (teclats i veus), Joaquín Garcia (percussions), Jorge Linares (bateria), Juan Antonio Campos (baix) i Kike Ordax (saxo).

La carrera de Lax'n'Busto, «en stand by»

En paral·lel al seu debut en solitari, Rovirosa garanteix que el treball amb Lax'n'Busto és vigent, però el situa en un procés «d'stand by». Explica que el grup és a l'aguait de trobar «una idea que contagiï tots els membres» i tingui la solidesa necessària per afrontar un nou disc. Després d'haver publicar Polièdricara fa dos anys amb la col·laboració de diversos artistes a la veu –inclòs Pemi Fortuny-, ara el grup espera una nova proposta «amb prou força».

«No volem que el nostre proper disc sigui un tribunal sobre si la tria del cantant ha estat bona o no», avisa Rovirosa, que descarta de totes totes ser ell qui lideri la veu d'aquest eventual nou disc. Sigui com sigui, es mostra convençut que tard o d'hora arribarà la represa de la banda: «Lax'n'Busto ha estat la nostra vida. M'agradaria molt que passessin coses».