Un activista ucraïnès resident al Vendrell demana protecció a la justícia espanyola per les amenaces d'un grup neonazi

Un jutge investiga el presumpte assetjament d'un grup neonazi ucraïnès a un compatriota resident al Vendrell, l'activista, periodista i políticAnatoliSharii, qui ha demanat a la justícia espanyola protecció després de rebre amenaces de mort i atacs a casa seva.

Segons ha avançat El País i ha confirmat a Efe l'advocat de l'activista ucraïnès, el jutjat d'instrucció 6 del Vendrell (Tarragona) està investigat per amenaces i per un delicte d'odi a un grup neonazi denominat Cos Nacional, un partit d'ultradreta d'Ucraïna que va néixer d'una organització paramilitar que va lluitar contra els separatistes en 2014.

Sharii, de 42 anys, resideix a Espanya des de fa dos anys al costat de la seva dona, després que la parella fugís d'Ucraïna, on l'activista va veure amenaçada la seva vida en denunciar com a periodista casos de corrupció al seu país i després d'aconseguir asil polític a Lituània, ha explicat a Efe el seu advocat, Jordi Roca.

Des de llavors, grups neonazis han amenaçant públicament en xarxes socials i en fòrums ultranacionalistes amb assassinar-lo i, fa un any, després que descobrissin el seu lloc de residència i el revelessin il·lícitament a internet, ha patit actes d'assetjament en diverses ocasions, fets que ha denunciat davant els Mossos d'Esquadra i que s'han incorporat a la causa que investiga el jutge.

«Ja sabem on ets», «ara, vindrem a buscar-te» (....) són alguns dels missatges que rep. «Les amenaces eren cada vegada mes reals», explica el lletrat.

El 22 juliol del passat any,Shariiva presentar al jutjat del Vendrell una querella per amenaces i per un delicte d'odi contra els líders de Cos Nacional, -partit que està catalogat com a «grup violent» per un informe de l'ONGRepublicInstituteo com una «unitat paramilitar» pel FBI-, que va ser admesa a tràmit iniciant-se així un procediment penal.

En la querella, a la qual ha tingut accés Efe, el lletrat exposa que les amenaces es dirigeixen «de manera inequívoca contra el meu representat, incitant a la violència física i a atemptar contra la seva vida per la seva activitat periodística i la seva ideologia, així com animant als seus seguidors a 'visitar' al meu representat a Espanya proporcionant i divulgant la seva adreça» a la localitat tarragonina.

Segons la querella, les denúncies d'abusos i de corrupció a Ucraïna han situat aShariien el «punt de mira dels atacs» dels neonazis, així com el fet que el seu partit polític hagi entrat en diversos ajuntaments en les últimes eleccions celebrades en aquell país.

«No ens trobem davant simples amenaces abocades per un grup de 'skinheads', sinó de veritables amenaces de mort abocades per un partit polític paramilitar perfectament organitzat i estructurat, amb ramificacions dins i fora d'Ucraïna i amb un alt grau de radicalització i violència, que no dubta a exercir-la quan tenen l'oportunitat, i el més greu de tot, amb fàcil accés a armament militar», argumenta el lletrat en la querella.

La querella esgrimeix que «és evident que la 'caça' i assassinat del meu representat s'ha convertit en un dels seus objectius prioritaris, així com la destrucció del seu partit i els seus seguidors».

Roca ha admès que el jutjat té dificultats per identificar als autors de les amenaces contra aquest activista ucraïnès, i denúncia que les autoritats d'Ucraïna «no estan col·laborant», ja que aquests grups neonazis «són intocables» en aquest país de l'est d'Europa.

Davant aquestes amenaces, l'activista ucraïnès ha demanat protecció a la justícia espanyola sota la condició de «testimoniatge protegit», i el magistrat prendrà una decisió sobre la seva situació una vegada hagi rebut l'informe dels Mossos d'Esquadra, que indaguen les activitats del grup ultranacionalista Cos Nacional per «perseguir» aSharii.

No obstant això, la situació d'aquest ucraïnès s'ha complicat en les últimes setmanes, després que Lituània li hagi retirat l'asil polític i que Ucraïna l'hagi acusat d'alta traïció en considerar que els seus reportatges sobre el conflicte bèl·lic de 2014 entre l'est del país i els separatistes prorussos són una «propaganda» contra l'Estat, explica Roca.

«Són maniobres -d'Ucraïna- per intentar extradir-lo, i si això passa, el mataran», diu Roca.