El nou delegat del Govern al Penedès preveu un Servei Territorial a cadascuna de les quatre comarques abans del 2023

Ara fa un any, el president del Govern, Pere Aragonès –aleshores vicepresident-, anunciava que durant el 2021 entrarien en funcionament les oficines penedesenques d'Agricultura i Educació. Segons Alquézar, aquest compromís segueix vigent. «Estem treballant per a què obrin quan més aviat millor; a ser possible, a finals d'any», afirma, sense detallar on s'ubicaran. Tot i així, existeix un preacord anterior entre els alcaldes per situar Agricultura a Vilafranca.

Pel que fa a la resta de conselleries, el delegat evita precisar amb quin calendari es posaran en marxa les oficines d'arreu de la demarcació i apunta que l'objectiu és «aconseguir el desplegament integral en diferents etapes». En una d'aquestes fases, Alquézar no descarta la creació d'una Regió Sanitària pròpia que resolgui la divisió que hi ha ara entre les regions Metropolitana Sud (on hi ha l'Alt Penedès i el Garraf), Comarques Centrals (on hi ha l'Anoia) i Camp de Tarragona (on hi ha el Baix Penedès).

Admet que, arran de la covid, ara fa un any el Penedès es va trobar en una situació paradoxal, ja que les polítiques de desescalada del confinament van afectar les quatre comarques a ritme desigual. El delegat ho atribueix a la complexitat i el «trasbals» polític de la pandèmia, i afirma que s'estudiarà la creació de la Regió Sanitària pròpia, si bé matisa que aquesta anirà condicionada als recursos hospitalaris de la zona.

Més sentiment de pertinença

Durant el mandat, Alquézar espera aconseguir «reforçar el sentiment de pertinença» dels veïns de les quatre comarques a la vegueria Penedès, especialment dels municipis situats a l'extrem nord de l'Anoia i al sud del Baix Penedès. El delegat recorda que es tracta de la quarta vegueria en número d'habitants i sosté que «està destinada a ser un motor econòmic del país», tot posant en valor l'agricultura, la indústria i el turisme.

Per donar forma al futur de la demarcació, a banda de descentralitzar les conselleries, Alquézar confia en el paper que tindrà el Pla Territorial Parcial (PTP). Anuncia que a principis del 2022 ja estarà aprovat l'avanç d'aquest document, amb el qual es marca el futur de les infraestructures i del desenvolupament urbanístic. Davant les discrepàncies entre les entitats ecologistes i els agents econòmics sobre les línies marc del PTP, el delegat assumeix que el paisatge és un element «estructural» del Penedès però demana trobar l'equilibri amb l'activació econòmica i el creixement de les infraestructures.

«Al decret de les renovables li faltava entendre la realitat territorial»

D'altra banda, el nou delegat al Penedès es mostra satisfet pels canvis que la Generalitat preveu fer al decret de les energies renovables. L'Anoia, l'Alt i el Baix Penedès estan especialment afectats per aquesta normativa, i fins ara aquests territoris s'havien posicionat en contra de la massificació de grans projectes eòlics i solars. Davant l'oposició mostrada i compartida amb altres zones de Catalunya, el Govern va anunciar el passat 1 de juliol que modificaria el decret i obligaria a pactar la instal·lació de parcs amb els propietaris dels terrenys i a informar-ne als ajuntaments, a més d'establir un topall comarcal.

«És bàsic implantar aquestes energies de forma correcta, amb el consens del territori i respectant l'activitat agrícola», assenyala Alquézar. Creu que al decret de les renovables «li faltava entendre la realitat territorial» i apunta que «un canvi d'aquestes característiques no es pot fer si no és de la mà del territori, de la seva gent, dels municipis i dels alcaldes». En aquest sentit, considera que la transició energètica és «inevitable» i «s'ha de tendir a eliminar l'energia nuclear», però deixa clar que s'ha de fer «de manera consensuada i ordenada, i entenent la diversitat i la riquesa paisatgística» del territori.

Encaix de l'Autòdrom Terramar

Pel que fa al Garraf, una de les polèmiques vives és la reforma de l'Autòdrom Terramar de Sant Pere de Ribes per convertir-lo en un gran centre d'esdeveniments eqüestres i del motor. El projecte és refusat per grups ecologistes i també per algunes formacions polítiques. Com Construïm, Guanyem Sitges i Capgirem Vilanova-CUP, que van interposar una denúncia al TSJC en contra el pla urbanístic, la qual ha estat admesa a tràmit. En l'entrevista amb l'ACN, Alquézar és partidari de «dimensionar» el projecte perquè pugui «ser compatible amb totes les sensibilitats», tot i que declina posicionar-se sobre si s'hauria de reduir la proposta actual.

Alquézar defensa la participació del territori en el PDU de la Conca d'Òdena

Finalment, el nou delegat també aposta per fomentar el consens territorial a l'hora de redactar el primer document sobre el Pla Director Urbanístic (PDU) de l'activitat econòmica de la Conca d'Òdena, el qual està previst que estigui enllestit a principis del 2022, després que el passat mes de març es fessin públiques les conclusions del procés participatiu. El document ha provocat cert rebuig al territori per l'impacte ambiental que tindria la requalificació de noves hectàrees industrials i pel fet que ja existeixen polígon a la zona que estan buits.

Sobre aquesta qüestió, Alquézar ha dit que, com qualsevol pla urbanístic, s'ha de fer «tenint present l'autonomia local» i ha deixat clar que «no es pot fer d'esquenes al territori». De fet, Alquézar creu que, fins ara, tot el procés s'ha fet seguint aquest plantejament i creu que la participació del territori en la presa de decisions final és «bàsica».