L'exposició 'Papeles Pintados' del Vendrell redescobreix Ràfols Casamada

La sala Portal del Pardo del Vendrell permet redescobrir l'obra més abstracta d'Albert Ràfols Casamada a través d'un recorregut de les darreres tres dècades de la seva carrera. L'exposició Papeles Pintados, oberta fins el 14 de maig, reuneix fins a 27 dibuixos, collages i pintures procedents d'un col·leccionista particular, algunes d'elles mai exposades fins ara. De forma inusual, aquest cop el denominador comú és el paper, «que pren valor d'obra d'art, perquè Ràfols Casamada no l'utilitzava només per a fer estudis o esbossos», destaca a l'ACN la responsable de la mostra, Àngels Rodon. El paper de les finestres com a espai tridimensional, al·legories amb collages i nombroses composicions a través del món de la taca marquen el recorregut.

Papeles pintados treu a la llum obres que van des dels anys setanta fins els primers anys del segle XXI, amb un itinerari que acaba el 2007, tant sols dos anys abans de la seva mort. La mostra desplega un viatge de colors, textures i traços que il·lustra l'essència de l'artista amb diferents tècniques. A la trentena d'obres s'hi recullen tant pintura, com carbonet, llapis o pastel, a banda de nombrosos collages.

L'itinerari, extens en anys i intens pel reduït nombre d'obres, «permet veure l'evolució d'un artista que es proposa defugir de la imitació de la realitat». La responsable de la sala Portal del Pardo i coordinadora de la mostra, Àngels Rodon, recorda que Ràfols Casamada va estar molt influenciat per la pintura d'avantguarda francesa, per l'impressionisme nord americà i per l'obra de la seva parella, Maria Girona. Un seguit de referents que, assegura, es poden palpar al llarg d'aquesta exposició.

Rodon ressalta que Papeles Pintados permet veure l'evolució de l'obra de Ràfols Casamada en diversos aspectes. Per exemple, en l'ús de les finestres «que passen de ser figuratives a jugar un paper molt més abstracte» i també en les composicions dels collages. En tots els casos, l'element coincident és el suport en paper, «un material que ell mai deixa d'utilitzar al llarg de la seva trajectòria». «El paper el concep com a art, no tan sols per a estudis previs, i el seu univers el podem reconèixer en aquests papers», explica.

La responsable de la sala també precisa que la mostra busca atraure els visitants seguint una de les màximes de l'artista: «Amb la pintura t'hi has d'obrir, t'hi has de deixar anar i respirar-la, veure què et diu». En aquest sentit, Rodon convida els visitants a seguir els títols de les obres per fer cas a la premissa de Ràfols Casamada «i alliberar-se de prejudicis, deixant fluir les emocions». «És important acabar l'obra amb la interpretació de qui l'està observant», recalca.

L'exposició, inaugurada el passat 15 de març i oberta fins el dia 14 de maig, és també una ocasió per posar a primera línia un artista «sovint eclipsat per altres grans noms com Antoni Tàpies o Josep Guinovart». «A vegades costa de reivindicar l'obra de Ràfols Casamada, i aquesta exposició permet aprofundir en l'art contemporani de la segona meitat del segle XX», sosté Rodon, que alhora celebra l'ocasió de «dur obres de gran qualitat a les comarques de Tarragona».