Reconeixement
La vendrellenca M. Carme Cardó rep la Creu de Sant Jordi
La Generalitat li ha reconegut la seva tasca per l'ensenyament del català durant el franquisme i el postfranquisme
La vendrellenca M. Carme Cardó ha estat guardonada aquest dilluns al vespre, en un acte al Teatre Monumental de Mataró, amb la Creu de Sant Jordi de 2022. Un total de 10 homes, 10 dones i 10 entitats han rebut el guardó, la màxima distinció que concedeix la Generalitat de Catalunya pels mèrits socials, culturals i cívics de ciutadans i entitats.
Cardó l'ha rebut per la seva activitat d'ensenyament del català durant el franquisme i el postfranquisme, a més de nombroses iniciatives culturals i socials a la vila del Vendrell.
La presentadora Mònica Terribas va justificar el guardó a Cardó «per la seva determinació com a professora de llengua catalana durant la repressió franquista i des de la clandestinitat del menjador de casa seva, on va donar classes de català gratuïtes a moltes generacions de ciutadans i de futurs professors, que altrament no haurien tingut mai l'oportunitat de conèixer a fons la llengua de la seva terra. I també en reconeixement d'aquesta labor de construcció imparable de projectes pedagògics i culturals, i del seu amor i perseverança per mantenir viva la flama de la cultura prohibida, que tantes persones li agraeixen com a servei exemplar al país».
L'alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, també es va mostrar molt content amb el reconeixement a una vendrellenca que tant ha fet per la vila, i va obrir la porta a un futur reconeixement per part de l'Ajuntament com a filla predilecta del municipi.
El procés d'obtenció de la Creu de Sant Jordi ha estat gràcies a una iniciativa de la filòloga vendrellenca Montserrat Sendra, que va liderar una comissió que es va encarregar de recollir un total de 417 firmes de particulars i 28 entitats, escoles i instituts del Baix Penedès. Entre les personalitats que van donar suport a la candidatura destaquen el pedagog i impulsor de la immersió Joaquim Arenas, el polític Josep-Lluís Carod-Rovira o el religiós Manel Nin.