Calafell protegeix i repara exemplars de posidònia expulsats pels temporals

Calafell ha posat en marxa un projecte per protegir el prat de posidònia que hi ha davant la costa del municipi, a 14 metres de profunditat i a uns 900 metres de la platja. Una de les claus és la recuperació d'exemplars expulsats pels temporals de mar, els quals són traslladats a aquaris on es recrea l'hàbitat marí. Aquest dijous han arribat al CREAC (Centre de Recuperació i Educació Ambiental) els primers fragments de posidònia. En el marc d'una prova pilot, ara comença un lent procés de recuperació que s'allargarà prop de tres mesos, fins que els exemplars estiguin en condicions de ser retornats al mar. El procés per replantar-los seguirà un mètode innovador basat en la col·locació de diversos exemplars en una malla de coco biodegradable.

Durant els darrers mesos, en el marc del projecte Posidònia Activa, els investigadors han identificat i documentat un prat de posidònia situat davant la platja del municipi, «que ara mateix està al 30% del seu màxim esplendor». Ho lamenta el director del CREAC, Daniel Fernández Guibertau, que atribueix el declivi a l'impacte de les xarxes dels pescadors i de les àncores dels vaixells.

Per evitar que segueixi minvant, la zona ha estat geolocalitzada, s'ha comunicat la seva singularitat a Salvament Marítim i els Mossos d'Esquadra per a què la supervisin, i també es vigila en superfície a través d'una càmera situada al capdamunt d'un edifici de primera línia de mar. Properament se senyalitzarà amb quatre boies per advertir les embarcacions pesqueres.

Mentre blinden el prat, els investigadors s'han proposat recuperar tots els exemplars arrencats i que cíclicament expulsen els temporals de mar. El fort vent i onatge d'aquesta setmana, per exemple, ha dut fins la sorra una quarantena de rizomes de posidònia que el CREAC ha recollit per començar la seva recuperació en uns aquaris especials. Just dilluns el centre rebia el vistiplau de la Generalitat per tirar endavant aquests hàbitats.

De moment han posat en marxa dos aquaris amb un total de mil litres d'aigua, amb previsió de duplicar aquesta capacitat a curt termini. Estan il·luminats amb unes làmpades que recreen la llum que aquestes plantes reben a 14 metres de profunditat, «on només arriben els colors blaus, liles i verds, ja que els grocs i vermells deixen de penetrar per sota dels 5 metres», explica Guibernau.

Al mateix temps, als aquaris se simulen petites onades en una aigua on esc controlen els nivells de sal, magnesi, calci, ferro i sodi per garantir els nivells òptims per la supervivència de la posidònia. Guibernau afegeix que també introdueixen CO2 amb una bombona per garantir aliment a la planta.

Els exemplars que arriben a les instal·lacions del CREAC són anellats i geolocalitzats, a l'espera de veure la seva evolució durant els primers dies. I és que, si porten més de 24 hores fora de l'aigua, no tenen opcions de supervivència. Si responen al tractament inicial, els propers mesos passaran a una segona fase de replantació en una malla de coco biodegradable, «un mètode ecològic trenca amb altres sistemes d'ancoratges basats en ferros».

La intenció és retornar les plantes al mar amb aquesta malla al cap d'uns tres mesos, sempre i quan els investigadors rebin el vistiplau del Ministeri de Transició Ecològica (MITECO). Guibernau assegura que la recuperació dels prats de posidònia és «cabdal» per la sostenibilitat del planeta, ja que recorda que genera una gran quantitat d'oxigen per a què els humans puguin respirar: «Un metre quadrat de posidònia emet més oxigen que un metre quadrat de la selva amazònica».

Si el projecte dona bons resultats, la intenció dels investigadors és treballar també el cultiu de nous exemplars a partir de llavors i esqueixos, instal·lant nous aquaris que sumin fins a 8.000 litres d'aigua.

El projectePosidònia activa el formen el CREAC, l'Institut de Ciències del Mar, l'UPC, i les associacions Oceánicos i Anèl·lides. Té el finançament de l'Ajuntament de Calafell.