Els nuclis marítims centren la disputa
Les platges havien de tenir veu pròpia el mandat passat, però els desacords veïnals van provocar encara més polèmiques al voltant del litoral
La nit del 26 de maig del 2019, l'Hotel Balneari de Coma-ruga era una festa. Al seu interior, els integrants de la candidatura de l'Agrupació Veïnal de les Platges i les Urbanitzacions (AVP-FIC) celebraven un fet històric. Per primera vegada, un partit centrat a l'àmbit de les platges obtenia representació a l'Ajuntament. Els gairebé 900 vots obtinguts els garantien la presència d'un regidor per fer sentir amb força les reivindicacions dels veïns de Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs.
L'alegria d'aquell dia va durar, però, molt poc. Després de fer un pacte de govern amb el PSC i Ciutadans, l'únic regidor de l'AVP, Seve Galván, anunciava dos mesos després que deixava el consistori per motius personals. Al seu lloc entrava la número dos, Bàrbara Peris, per fer-se càrrec de les carteres de Turisme i Cohesió Territorial. Era només un preludi de què vindria a partir d'aleshores: una cruenta escissió a dins del partit entre els partidaris i els detractors de Peris.
A principis del 2020 naixia el Moviment Veïnal de les Platges (MVP), plataforma impulsada pel sector crític del partit. A partir d'aquell moment, els nuclis marítims viurien una autèntica confrontació caïnita amb amenaces, crítiques constants a les xarxes socials i, fins i tot, denúncies creuades als jutjats. El mandat en què les platges havien de tenir veu pròpia per fer sentir les seves reivindicacions, acabaria esdevenint el mandat amb més polèmiques en aquests nuclis.
A això s'ha afegit la situació d'emergència que es viu els últims anys al litoral tarragoní, per l'erosió que pateixen moltes platges, i que al Vendrell s'ha deixat notar especialment al Francàs. Allà, l'aigua ha arribat a tocar d'algunes construccions i fins i tot ha ensorrat un passeig privat. L'Ajuntament del Vendrell és dels que, per lluitar contra aquesta erosió, s'ha decantat per impulsar una renaturalització de les platges i crear sistemes dunars.
Seguint les indicacions del geòleg Xisco Roig, expert en aquest àmbit, s'ha elaborat un pla de gestió del litoral que inclou actuacions com el foment de la vegetació autòctona i la retirada de les palmeres. També s'ha optat per renunciar a la bandera blava i a la neteja amb maquinària de les platges, per no danyar l'hàbitat del corriol camanegre, molt present a la zona, i s'ha tancat l'aigua de les dutxes per fer front a la pronunciada sequera que pateix el país, deixant només en funcionament els rentapeus. Aquestes decisions han aixecat molta controvèrsia entre els veïns i també entre els partits polítics, en una línia similar al que ha passat a Altafulla. Junts i Podem són els que han mirat d'aprofitar més aquest descontentament, fent recollides de signatures.
Un altre motiu de polèmica ha estat la reforma de l'edifici Tabaris, inclòs al projecte dels fons FEDER que va servir per renovar la plaça dels Germans Trillas. El projecte inicial es va haver de canviar perquè els estudis tècnics van determinar que l'edifici estava en tan mal estat que s'havia de tirar a terra i fer-lo de nou. Entre això i les aturades per la pandèmia, les obres encara no han finalitzat, mentre l'oposició denunciava un sobrecost de 400.000 euros.
El desmembrament de l'AVP ha fet que, de cara als comicis d'aquest 28 de maig, la majoria dels partits hagin mirat de pescar alguns dels antics membres de la candidatura. El PSC ho ha fet amb Gema Acedo, a més de sumar a Marta Tobella. Som Poble-ERC compta amb Josant Valverde a la llista, mentre que Junts ha sumat Albert Garriga. Podem ha anat més enllà i ha fet un pacte amb la plataforma Sumem les Platges, impulsada per l'anterior cap de llista de l'AVP, Seve Galván. I tot sense oblidar que l'AVP-FIC es torna a presentar, ara amb Bàrbara Peris com a candidata.
Els partits també han farcit els seus programes electorals de propostes per a les platges, anunciant l'ampliació del consultori de salut, la millora dels serveis o un reforç de la seguretat. Paral·lelament, els nuclis marítims són els que més empadronats han sumat els últims anys, fruit de la pandèmia. Per tot això, el vot de les platges té, aquest 2023, més pretendents que mai.