Calafell vigila amb dron l'eficàcia de les mesures de renaturalització de les seves platges

L'Ajuntament de Calafell enlaira aquest estiu un dron per resseguir les platges i comprovar si són eficients les mesures de renaturalització impulsades els últims sis anys. El municipi està desplegant diverses accions per evitar la regressió de la sorra i fer les platges més resilients als temporals. Aquest estiu s'havia proposat fer una primera avaluació «objectiva i rigorosa» de la feina feta fins ara, segons destaca el regidor d'Ecologia Urbana, Aron Marcos Fernández. Per aquest motiu es van adherir al projecte europeu Impetus, vehiculat per la Universitat de Girona i Eurecat Lleida. A l'espera dels primers resultats, Marcos assegura que les platges estan adoptant una fesomia que garanteix una «millor resposta» davant els temporals.

Des del 2017, Calafell treballa en diverses accions per blindar les platges dels efectes dels temporals. El municipi té 4,2 quilòmetres de platges, amb alguns trams amb mermes importants de sorra que s'ha proposat frenar. «Que recuperar els ecosistemes és una eina que ajuda a mantenir les platges no és un tema que permeti el debat ciutadà, sinó que és una evidència científica», sosté Marcos, que assegura que en sis anys han aconseguit renaturalitzar quasi el 90% del litoral de Calafell.

Entre les diferents mesures desplegades, s'han fet canvis en l'ús de la màquina de llaurar la sorra, «que només s'utilitza en temporada de bany i per la zona més propera a l'aigua». «I per descomptat no passem quan fa vent perquè es prioritza el moviment lliure de la sorra», afegeix el regidor, que també destaca l'aposta per recuperar els sistemes dunars i la instal·lació de petites barreres que actuen com a captadores de sorra. Aquestes últimes es retiren a l'estiu.

Marcos relata que també han redefinit les aportacions de sorra, «que ara es fan de manera geoambientalment correcte durant el mes de juny, i no pas a l'hivern». «Volem que siguin platges més resistents als temporals, tinguin més capacitat d'emmagatzemar sorra i siguin paisatgísticament més agradables», remarca.

Després de sis anys d'accions amb el suport econòmic del Ministeri de Transició Ecològica, Marcos celebra l'ocasió de poder fer una primera avaluació des de l'aire. En el marc del projecte europeu Impetus -que engloba accions innovadores per analitzar i mitigar els efectes del canvi climàtic-, han subcontractat un dron que sobrevola les platges diverses vegades al llarg de l'any i permet fer un mapa de quins són els volums de sorra acumulat, quins efectes han tingut els temporals i on estan funcionant millor les accions aplicades. L'aparell s'enlaira a primera hora del matí.

L'estudi s'allargarà fins el 2025 i tot just ara s'estan captant les primeres imatges. Així i tot, Marcos assegura que «a simple vista ja s'està observant una millora important de les platges, que suporten millor els temporals». Assegura que les platges antigament més mermades ja s'estan recuperant, i han vist com algunes àrees de sorra s'han modificat «amb lògica geoambiental». Marcos confia que el monitoratge del dron confirmi aquestes primeres lectures positives.

Davant algunes crítiques que ha rebut el consistori lamentant que la renaturalització ha pres espai als banyistes, el regidor assegura que els vols també han permès observar com en plena temporada d'estiu «hi ha espai suficient» per encabir tots els usuaris sense que la platja arribi al límit de les zones dunars.

En paral·lel a l'avaluació de les mesures ja desplegades, el regidor avança que l'Ajuntament treballa en noves accions de futur per seguir avançant en la protecció de la sorra. En aquest sentit, assegura que serà necessari enderrocar de parts del passeig Marítim que s'endinsen en excés a la sorra, com és el cas de la plaça del Mil·lenari de Segur de Calafell. Fa anys que aquesta opció és damunt la taula, i l'executiu local es mostra ferm a tirar-ho endavant.