El Vendrell desplegarà 50 càmeres de videovigilància per millorar la seguretat

L'alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez (PSC), preveu desplegar 50 càmeres de videovigilància a tots els nuclis del terme municipal abans del 2025. En una entrevista a l'ACN, anuncia aquesta mesura com una de les eines per millorar la seguretat als carrers i per frenar l'incivisme. «Les càmeres permeten detectar i castigar qui comet una infracció, i són un suport policial per poder destinar els agents a altres tasques», relata. També en matèria de seguretat, l'alcalde retreu a la Generalitat que la plantilla dels Mossos d'Esquadra destinada a la comissaria del Vendrell «no correspon» al volum de població «real» que viu a la comarca, amb nombrosa gent sense empadronar. Per això reclama més efectius que contribueixin a reforçar la prevenció.

Martínez recorda que al centre del Vendrell ja hi ha diverses càmeres de seguretat, incloent les de control de pas de vehicles a zones restringides, i celebra la utilitat que han tingut per a la Policia Local. Per això, en aquest segon mandat a l'alcaldia -amb el PP com a soci de govern- s'ha proposat estendre aquestes eines arreu del terme municipal. Ara vol posar el focus a les principals vies que uneixen els nuclis, a les entrades de les urbanitzacions, als accessos a abocadors il·legals i a la resta de barris del nucli central.

«Volem donar un suport extra a la policia i que la ciutadania tingui més percepció de seguretat», explica l'alcalde, que augura que els dispositius permetran reforçar la prevenció, millorar la convivència en barris determinats, resoldre sistemàtics comportaments incívics -com l'abocament de runa- i també optimitzar el control del trànsit.

Martínez estima que aquest setembre l'Ajuntament començarà a tramitar la licitació dels aparells. Situa el desplegament de càmeres com una de les prioritats del mandat dins un conjunt de mesures «per a què la ciutadania pugui estar més tranquil·la». En aquest sentit, també assenyala la necessitat de disposar de més agents de la Policia Local però sobretot reclama més Mossos d'Esquadra.

La policia catalana té al Vendrell l'única comissaria de tot el Baix Penedès, i Martínez lamenta que la plantilla actual «només té en compte la població empadronada, però no la real». Es refereix així al volum de gent que passa a la comarca bona part de l'any però oficialment viu en un altre indret, a l'elevat volum de veïns de segona residència i als nombrosos visitants d'estades curtes.

«Els caps de setmana tripliquem la població però tenim els mateixos efectius», es queixa Martínez, que situa la reclamació de més Mossos d'Esquadra com el nou ítem central de mobilització del Consell d'Alcaldes, en la línia de les protestes dels darrers anys per aconseguir l'ampliació de l'hospital comarcal rere la pancarta «El Baix Penedès existeix». «Interior ha de trobar la manera amb què no tot sigui aplicar una ràtio d'agents per volum de població empadronada, perquè aquí no s'està rebent la mateixa seguretat real que a altres poblacions», insisteix.

El Departament d'Interior, al seu torn, apunta a l'ACN que hi ha 143 agents destinats a la comissaria del Vendrell, una desena més que fa dos anys. Alhora, ressalten que en temporada d'estiu la plantilla s'incrementa fins els 164 efectius. Les mateixes fonts garanteixen que aquest mes d'agost estan acabant la formació a l'Escola de Policia els futurs agents que Interior destinarà a comissaries d'arreu de Catalunya, entre les quals hi ha el Vendrell.

L'alcalde argumenta les seves queixes assegurant que actualment la Policia Local «ha de cobrir moltes alertes relacionades amb la seguretat ciutadana perquè Mossos no té prou efectius». També sosté que l'actual nombre de Mossos impedeix garantir els patrullatges preventius, i assegura que aquesta tasca «només» l'estan fent les policies locals dels municipis que en tenen -el Vendrell, Calafell, Cunit i l'Arboç-. «Tenim un problema», referma.

Les platges sense soroll, a partir del 2024

D'altra banda, el Vendrell ha estrenat aquest estiu la nova ordenança de platges. El text preveu la creació de trams sense fum però també sense soroll, fet que va despertar un gran rebombori mediàtic quan va transcendir la mesura. El cert, però, és que aquest punt encara no s'ha desplegat. Martínez ho atribueix al fet que aquest 2023 ha estat un any electoral i això ha impossibilitat planificar quins trams seran restringits, i ho desvincula del canvi de composició del govern i de la sortida de l'ex regidora de Platges, Bàrbara Peris.

L'alcalde assegura que l'aplicació de les restriccions de fum i soroll es treballarà a partir del setembre «perquè a l'estiu les platges són per gaudir, i no per planificar mesures». Preguntat per si les platges sense fum i soroll seran una realitat el 2024, Martínez apunta que «no està clar si seran trams delimitats o serà una restricció per al conjunt de totes les platges». «Les entenem com tota una unitat, ja que seria difícil posar línies», afegeix, si bé apunta que no descarten identificar zones per a accés prioritari de persones amb sensibilitats especials.

Un canvi «radical» en urbanisme i natura

Martínez assegura que un dels pilars del proper mandat serà l'execució dels projectes vinculats als Next Generation, dos dels quals giren entorn del conegut com a «urbanisme verd». L'alcalde pronostica que el municipi viurà un canvi «radical» amb la construcció del gran parc del Botafoc i la renaturalització de les tres rieres que creuen el terme municipal. Confia que donaran una nova imatge al Vendrell, tant pel que fa a la continuïtat de la trama urbana, com per la qualitat de vida i també com a atracció turística.

L'alcalde lamenta que el municipi té una fesomia fragmentada degut al pas de diverses rieres, a la dispersió dels diferents nuclis i a l'abandonament de solars arran de la crisi de la construcció de finals dels 2000. Tres casuístiques que han evidenciat «la necessitat» de buscar «alternatives de cohesió». Martínez assegura que l'Ajuntament s'ha proposat que el municipi «creixi cap a dins».

En aquest sentit, confia que la renaturalització de les rieres i la construcció d'una xarxa de carrils bici permetran «transitar amb sensació de continuïtat natural». En el cas del parc del Botafoc, ressalta que actuarà com un pulmó verd que defensa que sigui d'accés obert, si bé admet que la instal·lació o no de tanques serà motiu de controvèrsia.