Els criadors de Gall del Penedès preveuen vendre 5.000 exemplars durant una campanya de Nadal sense increment de preus

El Consell Regulador de l’IGP Gall del Penedès és a les portes d’una campanya de Nadal «molt bona» en què confien vendre 5.000 exemplars, xifra similar a l’any passat. El president de l’IGP, Enric Ferré, destaca a l’ACN que han congelat preus després d’haver-se vist obligats a apujar-los ara fa un any, quan es va disparar el cost del cereal amb què alimenten els galls. De mitjana, el Gall del Penedès es ven a 18 euros/quilo. 

La Fira del Gall de Vilafranca, que se celebra el proper cap de setmana, tornarà a ser la cita clau pel sector. Aquest any, els productors s’han aliat amb diversos restaurants per vendre pollastres sencers ja cuinats i envasats al buit, una estratègia amb què esperen seduir nous públics.

Ferré assegura que després de la covid les vendes de Gall del Penedès s’han recuperat«molt bé» any a any i confia que aquest 2023 no en sigui una excepció. Recorda que l’any passat van haver d’aplicar un augment de preus que podria haver fet trontollar el consum, però celebra que els clients van «comprendre» que era una conseqüència de la inflació del cereal. Si l’any passat les vendes no es van ressentir, augura que aquesta campanya de preus congelats el client seguirà apostant pel Gall del Penedès.

Com cada any, el punt fort serà la Fira del Gall, on els quatre productors que mantenen viva l’IGP distribueixen unes 2.500 peces. A diferència d’edicions anteriors, però, l’IGP utilitzarà un esquer nou per atraure els consumidors: la venda de pollastres sencers a punt per posar al forn el dia de Nadal. «Ens hem hagut d’adaptar a l’evolució del mercat», explica Ferré, que recorda que ha passat a la història la mítica compra del pollastre viu per matar-lo a casa.

Apunta que les últimes dècades hi ha hagut visitants a la fira que han triat el gall ‘in situ’ per recollir-lo al cap d’unes hores desplomat i preparat per cuinar, si bé és una tendència que va a la baixa. Els clients majoritaris, assegura, són els que el compren directament net i trossejat, com ho farien a una polleria. Així i tot, explica que any a any han detectat alguns clients que són reticents a l’hora de comprar el pollastre «perquè no s’atreveixen a cuinar-lo».

«En moltes llars és l’àvia qui cuina el Gall del Penedès i, quan aquesta falta, moltes famílies no continuen la tradició per por de no saber guisar-lo adequadament perquè és un carn molt delicada», afegeix. Ferré diu que això, afegit a què la societat cada cop vol cuinar menys, els ha dut a oferir el pollastre ja rostit, reparat per consumir. «Només cal escalfar-lo i servir-lo, i queda igual que el que antigament feia l’àvia o la padrina», insisteix.

Des de l’IGP confien que aquest nou sistema permetrà guanyar clients any a any, de manera que puguin créixer les vendes de 5.000 exemplars que es distribueixen en el conjunt de la campanya de Nadal, la qual representa el 80% de l’activitat del sector. Més enllà de l’increment de consum per festes, però, l’IGP anhela a aconseguir desestacionalitzar el producte.

Des de la seva granja a Rodonyà (Alt Camp), Ferré diu que el Gall del Penedès es ven poc al llarg de l’any perquè hi ha molta gent que «continua pensant que el pollastre és la proteïna barata». «Però el gall penedesenc no es pot comparar amb els pollastres convencionals, sinó que és equiparable a un entrecot o al xai», sosté.

Remarca que el gall de l’IGP té una criança mínima de vint setmanes en comparació a les quatre del pollastre convencional. També destaca que els quatre productors actuals els crien a l’aire lliure, amb espai per a què puguin córrer, «mentre el pollastre industrial es cria amb multitud d’exemplars tancat en un metre quadrat». Un altre elements singular de la textura de la carn rau en l’alimentació, ja que el Gall del Penedès menja lleguminosa i gra de raïm, fet que genera greixos saludables.

En aquest sentit, insisteix en la necessitat de fer pedagogia per a què la gent en consumeixi de forma més habitual els caps de setmana o qualsevol àpat fora de les rutines diàries, «de la mateixa manera que al Penedès és habitual obrir una ampolla de cava sense necessitat que sigui una celebració».