L'estrena mundial de la 'Missa de Glòria' de Pau Casals omple d'emoció l'església parroquial del Vendrell

La Coral Càrmina, acompanyada per l'organista Mercè Sanchis, va donar vida a la Missa de Glòria de Pau Casals, que ha traspassat la partitura i es va estrenar mundialment a l'església parroquial del Vendrell ahir dissabte. La localització no es va escollir de forma casual; és en aquest punt on el músic va construir la seva escenografia musical. Casals tan sols tenia 15 anys quan va compondre l'obra, inèdita fins mig segle després de la seva mort. Segons Daniel Mestre, director de la Coral Càrmina, es tracta d'una peça primerenca que denota «una maduresa i intuïció musical fora de mida». Després d'estrenar-se al Vendrell, no es descarta programar nous concerts a Catalunya per donar a conèixer el vessant compositiu del músic vendrellenc.

L'església parroquial del Vendrell es va omplir de gom a gom per escoltar en primícia la Missa de Glòria en la seva estrena mundial. Es tracta d'un espai amb una vinculació molt estreta amb Casals, ja que tant ell com el seu pare hi van arribar a tocar l'orgue. Dissabte, l'organista Mercè Sanchis va ser l'encarregada de fer-lo sonar de nou sota la partitura de l'obra fins ara inèdita. El president de l’Associació dels Amics de l’Orgue del Vendrell, Xavier Mercadé, va recordar com Casals també es va involucrar en la restauració i trasllat de l'instrument, que es va col·locar al fons del cor, on es troba actualment.

Tot i ser una obra de joventut escrita, Missa de Glòria és un ambiciós projecte amb el qual Casals va deixar entreveure la grandesa i la seva intuïció musical, així com el seu coneixement de les misses catòliques. D'aquesta manera, el compositor i violoncel·lista va utilitzar un llenguatge amb influències pròpies de l’època, amb reminiscències belcantistes especialment en les intervencions solístiques, però també amb la coneixença de la tradició de la retòrica pròpia de les misses corals dels segles XVIII i XIX. Segons Daniel Mestre, director de la Coral Càrmina, es tracta d'una obra on es percep la «monumentalitat i melodisme» del músic, que també va deixar reflectit en obres posteriors.

Inèdita fins cinquanta anys després de la mort de Casals

L'obra ha restat inèdita fins cinquanta anys més tard de la mort de Casals, una situació que Mestre va justificar amb la voluntat de resoldre «errors propis d'un adolescent» de la peça original, tant en l'escriptura com en el text. «Hem fet una mica de feina de restauradors d'una obra d'art, hem anat polint les notes que no acabaven de funcionar, aquells textos que estaven potser mal col·locats... però el que és l'essència és impressionant i ens sorprèn que no s'hagi fet aquesta feina anteriorment, tot i que ha estat molt oportú recuperar-la en el cinquantè aniversari de la mort del músic», va asseverar.

La peça, d'una durada aproximada d'uns 40 minuts, es va complementar amb la interpretació de les obres O vos omnes i tres de les cançons d'El Pessebre, L'estel, El plor de l'infant i Glòria. Una proposta on també es van poder escoltar els intèrprets solistes Mar Jordano (soprano), Josep Rovira (tenor) i David Guitart (baix).

Un cop estrenada, el Cor Càrmina no descarta interpretar la primera obra composta per Casals en altres indrets de Catalunya, tot i que de moment no han concretat localitzacions ni dates. A banda de la versió per a orgue, també es treballa per oferir una versió per a piano.