L'Any Guimerà aixeca el teló amb l'objectiu de promoure la relectura de l'obra del dramaturg

L'Any Guimerà ha aixecat el teló aquest divendres al vespre al Vendrell (Baix Penedès), ciutat d'acollida del dramaturg, coincidint amb el centenari de la seva mort. En l'acte d'obertura s'han desgranat els tres eixos sobre els quals girarà la programació: donar a conèixer la seva àmplia obra dramàtica, el seu vessant com a poeta i alhora, la seva faceta com a «verbalitzador del catalanisme». Així, la consellera de Cultura Natàlia Garriga n'ha reivindicat l'imaginari català en ple segle XIX, mentre que el comissari Ramon Bacardit ha afirmat que l'obra de Guimerà és «intemporal» i n'ha defensat la vigència. L'Any Guimerà s'eixamplarà arreu del país amb activitats que combinaran espectacles, exposicions, concerts i pel·lícules, entre altres.

El Teatre Àngel Guimerà del Vendrell ha estat l'escenari escollit per encetar oficialment la programació que nodrirà l'Any Guimerà i que s'escamparà arreu del país en els pròxims mesos. En l'acte d'obertura, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, ha afirmat la necessitat d'aquesta commemoració que coincideix amb el centenari de la mort de l'autor per aportar una «nova mirada» als seus poemes, eclipsat per la seva pròpia obra dramàtica però també per la figura de Jacint Verdaguer. Alhora, n'ha reivindicat la «icona popular» del catalanisme liberal que Guimerà va exercir. Segons Arrexte, Guimerà també es va convertir en alguns moments com una figura «incòmode» per a la burgesia catalanista pels seus plantejaments radicals.

L'Any Guimerà s'ha estrenat amb un recital de diversos poemes de l'autor a càrrec de Blanca Llum, seguit d'una lectura dramatitzada de fragments de Sol, solet, L'aranya i La boja, interpretats per Mercè Pons i Xavier Ripoll. L'apunt musical l'han posat Marina Rosell i Xavi Lloses al piano, que han interpretat la Santa Espina.

Programa al Vendrell i arreu de Catalunya

A la ciutat que el va veure créixer, s'han preparat diverses activitats per reivindicar la dimensió total del dramaturg. A partir d'aquest dissabte, la Casa Museu Àngel Guimerà acollirà la instal·lació Els telèfons de Guimerà, que consistirà d'una dotzena de telèfons que reproduiran alguns textos de l'autor locutats per diverses actrius. Durant els pròxims mesos s'hi sumaran altres instal·lacions, com una exposició sobre l'imaginari de l'autor, col·loquis, un mural creat per l'artista Ignasi Blanch o diversos espectacles i adaptacions teatrals per repassar la trajectòria del dramaturg.

Més enllà del Vendrell, el reconeixement envers Guimerà s'eixamplarà arreu de Catalunya i al llarg de l'any se celebraran nombroses iniciatives amb el denominador comú de la seva vida i obra. Per redescobrir la producció dramàtica de l'autor més enllà dels títols més habituals, equipaments com el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Victòria o la Sala Beckett inclouran jornades, espectacles i activitats.

S'hi afegirà la Filmoteca de Catalunya, que a l'abril presentarà dues pel·lícules basades en la seva obra dramàtica. Concretament, es tracta de La hija del Mar d'Antoni Momplet i Maria Rosa de Cecil B. De Mille. La música també tindrà un paper destacat en l'Any Guimerà, a partir de concerts com la representació de La Santa Espina a Manresa o el concert homenatge Prop del Mar Guimerà-Papasseit que tindrà lloc al Palau de la Música de Barcelona, al Teatre Fortuny de Reus i el Teatre Àngel Guimerà del Vendrell.

Tot plegat, amb la voluntat de rememorar la vida i obra d'un dels dramaturgs catalans amb més projecció internacional i donar a conèixer la seva extensa trajectòria, tant teatral com poètica.