Fent una radiografia a Chabran i Llúcia

Saber si en Chabran i la Llúcia són els gegants més antics de Catalunya. Aquest és l’objectiu de l’estudi liderat per l’Ajuntament de l’Arboç, la Colla de Gegants i Nans del municipi i el Taller Avall de Reus, especialitzat en la creació, la conservació i la restauració d’elements patrimonials i imatgeria festiva i reconegut amb el Premi Restaura 2023. Si bé la parella va sortir als carrers, per primera vegada, el 1827, «tenim la hipòtesi que són anteriors, de finals del segle XVII», explica Aleix Álvarez Vall, gerent del Taller Avall. La morfologia «hieràtica, burlesca» de les figures —les tradicions orals apunten que en Chabran representa un general francès caracteritzat per la seva crueltat amb l’Arboç durant la Guerra del Francès— i els materials —són de fusta— són les «pistes» que sostenen la teoria. Per posar «llum a la foscor», els Gegants Vells de l’Arboç es van sotmetre ahir als raigs X per «esbrinar què tenen al seu interior» i descobrir la seva «morfologia genuïna», detallà Álvarez. Les proves —també es van analitzar les mans dels Gegants de Cal Fiol— es van dur a terme al CMQ de Reus, on es té «una tecnologia que els restauradors no podem tenir».

Amb les testes esperant impassiblement, les radiografies anaven revelant, a poc a poc, secrets: s’hi veien fractures, claus i assemblatges; restes d’haver lluït ulls de vidre; un afegit a la celada que deixava intuir que se li ha canviat la forma... Les conclusions definitives, però, hauran d’esperar. Els resultats s’enviaran al Museu del Prado de Madrid, així com mostres, perquè s’hi dugui a terme un estudi de la fusta, la policromia i el teixit. «Amb això, ja els podrem datar», apuntà el restaurador i conservador. L’informe final es presentarà al mes de novembre a l’Arboç, juntament amb les figures totalment restaurades.

L’alcalde del municipi del Baix Penedès, Joan Sans, va expressar que era «un dia molt important per a l’Arboç». «Podem ser davant d’un dia històric», s’atreví a clamar. L’estudi i la restauració han tingut un cost de gairebé 16.000 euros, dels quals la Generalitat n’ha subvencionat un 55%. «Són peces de gran valor patrimonial, són Elements Patrimonials d’Interès Nacional, algú ja pensava que eren molt bones», va afegir Álvarez Vall. És la primera vegada que les figures s’estudien a escala estructural o morfològica. A més, Sans va reconèixer que l’origen de voler portar a cap la investigació és la «inquietud» de la Colla de Gegants i Nans de l’Arboç.

L’entitat està preparant un llibre per commemorar els teòrics 200 anys de Chabran i Llúcia, però «la poca informació que hi ha, no quadrava», va afirmar el cap de colla, Andreu Nogueira. L’excap de colla, Paco Nogueira, va ser qui va començar a recaptar documentació, tasca que van continuar els seus successors. «Quan se’ns van acabar els documents, vam decidir que l’única opció que ens quedava era mirar-ho a través del Taller Avall», va prosseguir Roger Bartolín, membre de la junta de la Colla de Gegants i Nans. «Si ara surt una altra data, ja veurem què fem», tancà Andreu Nogueira, en referència al llibre.

En cas de confirmar-se que són peces del segle XVII, Chabran i Llúcia desbancarien la parella de gegants de Torroella de Montgrí, que daten del 1758, com els més antics de Catalunya.

Et pot interessar: