La comunitat de regants del Penedès demana implicació als propietaris dels terrenys:

Pagesos i propietaris de conreus de secà del gran Penedès estan convocats aquest divendres per crear la nova comunitat de regants. Al juliol l’ex conseller Mascort es va reunir amb el sector per donar el tret de sortida simbòlic a l’ens, si bé avui a Sant Jaume dels Domenys se celebrarà la Junta Constitutiva. 

La pagesia està expectant a les adhesions finals perquè només s’hi poden inscriure els propietaris de les terres, i a la vegueria hi predomina l’arrendament i parceria. Amb tot, hi ha esperança per sumar almenys un 60% d’adhesions, les mínimes que demana la Generalitat per començar a caminar. S’espera que el reg arribi en un marge de 4 a 10 anys. «O aprofitem l’aigua o estem morts», avisen els impulsors de la comunitat.

La comunitat de regants del Penedès es posarà en marxa oficialment aquest divendres a Sant Jaume amb una barreja d’il·lusió i incògnites. De la junta constitutiva d’aquest vespre n’ha de sorgir un equip de persones que encapçali l’ens de forma provisional i s’encarregui de redactar els estatuts. La previsió és aprovar aquests estatuts d’aquí pocs mesos i escollir aleshores la junta que liderarà l’ens.

Des d’Unió de Pagesos i des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) apunten que l’estiu del 2023, en plena sequera «extrema», es va evidenciar que calia dotar els conreus de reg de suport. La preocupació principal se situava a les vinyes, font bàsica de l’economia de la vegueria, però la falta d’aigua també feia estralls als presseguers, oliveres, garrofers i ametllers.

Al neguit per la falta d’aigua s’hi sumava que diversos pagesos del Baix Penedès havien constatat que la depuradora de Santa Oliva abocava diàriament a un torrent del Vendrell una gran quantitat de litres que quedaven malgastats. Donada la situació, l’ajuntament de Sant Jaume dels Domenys va liderar una primera proposta de reg de suport per a les 800 hectàrees de conreu del poble. La proposta es va eixamplar cap al conjunt del Baix Penedès i finalment la Generalitat va plantejar crear una comunitat de regants que abraci també l’Alt Penedès, el Garraf i part de l’Anoia. En total, 48 municipis.

«És un projecte faraònic, i dels primers basats en aigua regenerada, sense dependre de pantans o rius», destaca a l’ACN l’alcalde de Sant Jaume, Magí Pallarès, que ha liderat tota la tramitació burocràtica per crear la comunitat de regants fins arribar a la reunió d’aquest vespre. Pallarès subratlla que l’entitat neix per evitar la mort dels ceps i «garantir un rendiment òptim a les vinyes».

Com a exemple, assenyala casos de finques en què una xarxa de reg de suport procedent de pous particulars ha permès mantenir collites de prop de 9.000 quilos de raïm per hectàrea. En canvi, als conreus més afectats per la sequera la verema s’ha quedat en escassament 1.500 quilos.

60% d’adherits per començar a caminar

Els pagesos insisteixen que crear la comunitat és fonamental, «o el Penedès se n’anirà a fer punyetes». Un dels impulsors de l’ens i agricultor al Baix Penedès, Fèlix Sans, celebra que la comunitat de regants pugui ser un salvavides que garanteixi el futur del sector després de la mortaldat de ceps registrada el 2023.

Des d’Unió de Pagesos, Josep Esteve assevera que aquesta necessitat en un conreu de secà fa que la nova comunitat «no sigui una comunitat de regants tradicional». «Només hi ha l’objectiu d’oferir reg de suport per salvar la vida dels arbres, però mai es podran incrementar les produccions», precisa.

La clau per a què la nova entitat sigui una realitat és la suma d’adhesions suficients entre els propietaris de les 25.000 hectàrees susceptibles de reg. I és que la Generalitat ha fixat que cal que s’hi inscriguin el 60% dels propietaris de les diferents zones on pot arribar l’aigua. La previsió és que l’administració pagui el 85% del cost de l’obra general, mentre que els propietaris o pagesos hauran d’assumir el 15% restant i també la infraestructura de dins la seva finca.

Un dels factors que pot condicionar les adhesions és el fet que al gran Penedès pocs propietaris són els que treballen les terres, ja que la majoria tenen contractes d’arrendament o parceria amb els pagesos. «Caldrà veure si els propietaris voldran adherir-se a la comunitat, voldran fer un pacte amb els seus agricultors o preferiran desentendre-se’n», diu Josep Esteve, que creu que l’envelliment de la pagesia també pot condicionar la decisió final.

Al seu torn, Fèlix Sans és més optimista i dona per fet que hi ha marge per modificar els contractes particulars. Aquest pagès adverteix que «els propietaris també han d’entendre que el valor de la terra amb aigua és deu vegades superior a una finca totalment seca».

Un altre dels factors determinants a l’hora de sumar o no adhesions seran les quantitats d’aigua que es permetin utilitzar, les quals hauran de quedar establertes als estatuts. Damunt la taula hi ha una forquilla que va dels 500 als 1.500 m3/hectàrea cada any. Entre els diferents actors consultats, hi predomina que la quantitat òptima seria regar cada any amb 1.000 m3.

Aixetes a les vinyes a partir del 2028

La previsió és que la infraestructura de la comunitat de regants es basi en aprofitar sobretot l’aigua de les depuradores, la qual s’emmagatzemarà en dipòsits per poder-la utilitzar quan comenci l’època de reg. L’obra principal també inclourà el sistema de canonades fins l’accés als conreus.

Sans estima que les primeres aixetes podrien arribar a les finques situades al voltant de les depuradores cap al 2028, «si tots els processos burocràtics i tècnics segueixen el curs previst». Des d’Unió de Pagesos, en canvi, situen l’horitzó molt més lluny: «Hem d’acceptar que això és un projecte a llarg termini, i que abans de deu anys aquí no podrà regar ningú», augura Josep Esteve.