Confusió, desconcert i resignació a Sant Vicenç de Calders el primer dia de l’operatiu especial

Passatgers corrents, diverses cares malhumorades, informadors intentant posant ordre i una àmplia flota de busos amunt i avall protagonitzen aquest dimarts l’entorn de l’estació de tren de Sant Vicenç de Calders. «És un infern», afirmen alguns usuaris, entre els quals hi ha hagut queixes per retards de més de 20 minuts sobre l’horari previst. 

El tall de trànsit al túnel de Roda de Berà per les obres del Corredor Mediterrani ha convertit Sant Vicenç, al Vendrell, en el punt clau de les comunicacions entre les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i Barcelona. El dispositiu de busos ha estat «un estrés màxim» per a diversos viatgers, que lamenten que «mai és possible arribar a l’hora a la feina». Aquest operatiu serà vigent fins el març.

Els passatgers que volen anar a la capital catalana han arribat aquí en bus per agafar després un rodalies que els permeti completar el viatge. Els que viatgen cap al sud, esperen els busos per completar el seu desplaçament, enmig d’un caos perquè cada destí té una linia de bus alternatiu específica.

A l’operatiu extraordinari pel tall a Roda de Berà, a partir de les 8 h s’hi ha sumat el tall diari de l’R4 entre Sant Vicenç de Calders i Vilafranca, també degut a les obres del Corredor del Mediterrani.

«És una barbaritat»

Poc abans de les set del matí l’exterior de l’estació de Sant Vicenç s’ha convertit en un garbuix d’autobusos maniobrant, un formiguer d’informadors amb armilla groga i centenars de viatgers intentant ubicar-se en una nova rutina que els acompanyarà durant els propers cinc mesos.

«És una barbaritat, no entenc com no han dissenyat una alternativa a tots els transbords de busos i trens», s’ha queixat en Joaquim, que ha sortit molt aviat des de Cambrils amb un dels busos alternatius fins a Sant Vicenç, on s’afanyava per agafar un rodalies de l’R2 Sud cap a Barcelona per anar a treballar.

Entre els usuaris consultats per l’ACN, la gran majoria estaven assabentats del dispositiu alternatiu però això no ha evitat el malestar. La Vanessa, que viatjava de Torredembarra a Sitges, on treballa com a professora d’institut, ha relatat que el seu bus ha arribat a Sant Vicenç amb 25 minuts de retard respecte l’hora anunciada. «Esperem que demà vagi millor, i prefereixo no pensar que ens esperen cinc mesos així», ha assegurat.

El desgavell horari també ha afectat en Miquel, que havia d’agafar un autobús alternatiu des de Torredembarra però aquest ha marxat just quan arribava a l’estació i ha hagut d’anar fins a Sant Vicenç acompanyat per un familiar amb cotxe. Aquest usuari ha lamentat que «ja era difícil arribar cada dia a Barcelona a l’hora», i ha definit com «un infern» el nou escenari amb el què han de conviure.

També s’ha queixat de les dificultats per arribar a la feina puntual en Jordi, que ha advertit que «el gran problema» arribarà quan acabin les obres perquè s’incrementarà considerablement el trànsit de trens. Ha augurat que els trens de mercaderies perilloses suposaran un risc per a la població i els allotjaments turístics, «que deixarà en una riota la tragèdia que va haver fa dècades enrere al càmping dels Alfacs».

Pel que fa als passatgers que viatjaven des del Vendrell cap al sud, eren un volum molt menor però amb una situació igual d’incòmode en molts casos. En Joan, veí de Vilafranca, es mostrava «molt nerviós» davant el desconeixement del bus que havia d’utilitzar per anar fins a Vila-seca, on anava a estudiar. «És tot molt estressant perquè ens fan esperar sense gaire informació», afegia.

Aquest jove restava dempeus davant la porta principal de Sant Vicenç, en un tancat on Renfe intentava endreçar les cues dels passatgers en funció del seu destí. Alguns han arribat a esperar 25 minuts per anar al centre de Tarragona degut a una confusió amb les rutes. La Teresa s’ho prenia amb resignació i relatava entre riures que l’havien fet anar amunt i avall sense aclarir quan sortiria el bus de la seva ruta. Al seu costat, un noi amb crosses compartia l’espera dempeus molt més malhumorat.