Satisfacció moderada a Cunit sobre l’enderroc parcial de la dàrsena de la central tèrmica

Els governs de Cubelles i Cunit han entomat amb satisfacció moderada la decisió del MITECO i la Generalitat per a què Endesa enderroqui parcialment la dàrsena de l’antiga central tèrmica de Foix. Des de l’Ajuntament de Cubelles recorden que preferien un enderroc total progressiu, però creuen que la solució acordada és la menys lesiva d’entre totes les altres opcions plantejades. 

Al seu torn, Cunit sí que volia l’enderroc parcial però l’alcaldessa matisa que també reclamaven millorar els espigons situats al seu municipi, fet que no es contempla a la resolució. Els dos ajuntaments demanen ara a Endesa celeritat en les obres a la dàrsena per no allargar més el desmantellament global de la tèrmica, iniciat el 2017.

Des les cinc opcions que Endesa havia plantejat sobre el futur de la dàrsena - deixar el port intacte, eliminar tota la dàrsena, treure només els espigons de formigó construïts a Cunit, eliminar el port i els espigons, o bé fer un desmantellament parcial-, Cubelles sempre havia demanat un enderroc complert «perquè la llei indica que, quan una central energètica marxa, ha de deixar tot el territori igual que se’l va trobar en el moment de la construcció».

El regidor de Medi Ambient, Àlex Noheda, sosté que treure tot el dic en un període d’entre deu i quinze anys hauria permès monitoritzar els moviments de sorra i ajustar les obres de forma que fossin menys lesives pel futur del litoral. «No voliem una eliminació dràstica, sinó una retirada complerta que fos progressiva i monitoritzada», recalca. El regidor considera que Endesa no ha vist factible aquesta possibilitat «perquè té un cost més elevat i les obres duren molts més anys».

Noheda recorda que Cubelles es va aliar amb Vilanova i Calafell per fer un posicionament conjunt «molt fort» a favor d’un enderroc complert. Ara que el MITECO i la Generalitat han resolt a favor d’una retirada parcial de la dàrsena, admet que l’Ajuntament «no està gaire content», però considera que «s’ha lluitat tot el que es podia».

Descartada la retirada total, creu que l’opció que finalment s’executarà és la menys perjudicial d’entre les quatre que quedaven sobre la taula. Detalla que el plantejament és treure la part central del dic, de manera de el moviment natural de la sorra generi un nou espigó a la zona limítrof amb Cunit i així es formi una nova platja «que segurament serà visible en menys de deu anys». Aquesta nova platja es generarà davant una zona residencial, just on dècades enrere s’havia projectat un port esportiu que mai es va arribar a tirar endavant.

La previsió d’Endesa és iniciar el gruix de les obres el segon semestre del 2025, quan farà deu anys de la fi de l’activitat de la tèrmica i en farà vuit que va començar el desmantellament de la part terrestre. El regidor de Medi Ambient recorda que el desmantellament de la part marítima té una previsió de dos anys i mig d’obres, «un temps en què caldrà tancar la platja per a gossos i que condicionarà l’ús de tot el parc de l’entorn». «Ens esperem dos anys i mig d’obres, soroll, pols, camions i vaixells entrant i sortint, de manera que confiem que el procés no es dilati», reclama.

Al seu torn, Cunit també desitja que el desmantellament parcial de la dàrsena no s’allargui més del previst. L’alcaldessa, Dolors Carreras, creu que «Endesa ha estat fent negoci molts anys» i insta la companyia a culminar la retirada de les infraestructures el més aviat possible. Agraeix que l’energètica no faci una retirada complerta del dic «per deixar el territori en les millors condicions possibles» però apunta que «la decisió adoptada no és suficient».

Carreras recorda que Cunit volia un enderroc parcial però també una millora dels espigons que l’Estat va construir al seu municipi arran de la implantació de la central tèrmica. I és que fa més de 40 anys, va instal·lar uns espigons paral·lels a la sorra per minimitzar els efectes de l’entrada d’aigües a la central tèrmica de Cubelles, «però han perdut tota la seva eficàcia i necessiten una reforma». L’alcaldessa apunta que, dècades enrere, el municipi va quedar encaixonat entre els efectes de la dàrsena i els del Port de Segur de Calafell, i lamenta que això ha acabat provocant un retrocés de les platges.

Així, hi ha punts concrets on l’aigua colpeja directament el passeig marítim. «Quedar-nos sense platges és el pitjor que pot passar en un poble turístic com el nostre», exclama Carreras, que apunta que han adoptat mesures de regeneració dunar per preservar el litoral, «però només amb quatre plantes no s’aconseguirà res». Per això diu que persistiran fins aconseguir que el Ministeri de Transició Ecològica que assumeixi una reparació dels espigons per poder garantir el futur de les platges.