Arqueologia
Un jaciment a Calafell proporciona restes d'ocupació neandertal de fa 89.000 anys
L'IPHES ha recuperat prop de 3.000 registres arqueològics que evidencien la presència a la zona de cavalls, cérvols i petits carnívors com els linxs durant el Paleolític mitjà
Les excavacions arqueològiques al jaciment de la Balma de la Griera de Calafell han proporcionat noves restes d'ocupació neandertal de fa uns 89.000 anys, segons explica aquest dijous l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que lidera aquesta actuació.
Durant aquesta intervenció s'han recuperat prop de 3.000 registres arqueològics, entre els quals destaquen restes faunístiques que evidencien la presència a la zona de cavalls, cérvols i petits carnívors com els linxs durant el Paleolític mitjà.
Els arqueòlegs també han trobat «una notable quantitat d'eines lítiques», majoritàriament de sílex, corneana, quarsita i quars, que mostra la «varietat tecnològica en les matèries primeres utilitzades pels grups neandertals que van habitar la zona».
Segons l'IPHES, l'ampliació del sondeig estratigràfic ha permès aprofundir en la comprensió dels processos de formació i preservació del jaciment, i serà clau per avaluar la continuïtat de dipòsits més antics i identificar noves fases d'ocupació humanes encara per estudiar.
A més, els arqueòlegs han seleccionat dents d'herbívors per dur a terme anàlisis isotòpiques, una tècnica que permet obtenir informació valuosa sobre la dieta, les condicions climàtiques i els ecosistemes en els quals van tenir lloc les diferents fases d'ocupació del jaciment, «enriquint així la nostra visió global de l'entorn en què vivien els neandertals».
«Els resultats d'aquesta campanya reforcen el paper central de la Balma de la Griera com un jaciment clau per comprendre l'evolució dels neandertals en el nord-est de la península Ibèrica. Aquestes troballes ens permeten aprofundir en el coneixement sobre com vivien els neandertals, així com entendre millor les seves estratègies d'adaptació al llarg de diverses fases climàtiques durant almenys els últims 150.000 anys», indica l'IPHES.