Els promotors del futur polígon Les Planes del Vent de la Bisbal tornen a modificar el projecte

Els promotors del polígon logístic i industrial Les Planes del Vent de la Bisbal del Penedès han tornat a modificar el projecte per segon cop. La zona agrària de 22 hectàrees es manté, però es protegeix, i també s'apropen els espais per a la ciutadania al municipi. A més, s'allunyen les naus escassos metres de la població. 

En total, però, caldrà requalificar 80 hectàrees perquè passin d'ús agrari a sòl urbanitzable. L'espai estrictament destinat al polígon serà de 48 hectàrees. L'alcaldessa del municipi, Agnès Ferré, defensa que és la proposta amb la qual se senten «més còmodes», mentre que els detractors continuen pensant que és una «aberració» perquè «la zona industrial absorbeix pràcticament el poble».

Ferré insisteix que hi ha empreses que es volen instal·lar al municipi, però que ja no hi ha sòl disponible a l'altre polígon, Les Planes Baixes. Considera que amb Les Planes del Vent «es tanca el cercle» per la proximitat amb els dos polígons existents i les instal·lacions de proves i homologació automobilística Idiada. Tota aquesta zona es troba en una situació estratègica a causa de la proximitat de l'AP-2 i l'AP-7. L'alcaldessa creu que és una «oportunitat» per crear més llocs de treball i ingressos pel municipi.

Des d'un inici, però, el polígon ha aixecat veus contràries. Carles Castelló, membre de la comissió promotora de la consulta popular que es va fer sobre el projecte, diu que és una «aberració». Destaca que si mires el terreny que ocuparà sobre un mapa es pot veure que «la zona industrial absorbeix pràcticament el poble».

Les Planes del Vent es vol construir a tocar del nucli urbà, a escassos metres, i en una extensió de terreny denominada els Masots on predominen els cultius en actiu d'oliveres i vinya. «Si vols anar a viure en una zona rural, en un entorn tranquil, tu aniries a viure en un polígon», es pregunta Castelló. «Per regla general, no», respon.

Segons l'ajuntament, el promotor ja ha comprat el 70% de les finques afectades pel nou polígon. Ferré assenyala que els pagesos han venut les terres perquè no hi ha relleu generacional i «no és atractiu». «Jo preferiria que tota aquesta zona fos agrària i que la gent es pogués guanyar la vida, però per desgràcia no és així», assevera l'alcaldessa.

Un informe de la Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès sobre aquest projecte advertia que la implementació de diversos polígons en aquesta zona estratègica han «ha minvat el medi físic i el valor intrínsec del territori». I afirmava que «cal buscar un equilibri que prioritzi la preservació de la matriu biofísica i la connectivitat biològica d’escala territorial per damunt dels creixements urbans i industrials en extensió». Ferré reconeix que «el paisatge canviarà», però remarca que, per exemple, es recuperarà el torrent Mal.

Castelló exclama que el municipi «ja té prou superfície logística i industrial». A més, apunta que l'actual polígon Les Planes Baixes encara té molls de càrrega buits. També defensa «preservar» l'espai dels Masots perquè és el «coixí», el pulmó verd del poble.

Consulta popular

L'1 de setembre de 2024 es va celebrar una consulta popular sobre el canvi de classificació dels terrenys agraris per la construcció del nou polígon industrial. En tractar-se d'una iniciativa ciutadana, la votació era sectorial. Estaven cridats a les urnes uns 1.200 veïns del centre històric i el barri de la Miralba, dels 4.000 habitants del municipi. El 62,6% dels participants (432 persones) es van mostrar contraris al projecte, mentre que a favor es van emetre el 34,5% dels vots, 238 bisbalencs.

L'alcaldessa diu que qualsevol iniciativa té partidaris i detractors, i insisteix que en les darreres eleccions municipals «qui va anar a votar, sabia què votava». També subratlla que la consulta «no era vinculant». En canvi, Carles Castelló, membre de la comissió promotora de la consulta popular, recorda que «una part important de la població de la Bisbal es va pronunciar claríssimament en contra del projecte i de la requalificació del terreny». «És una irresponsabilitat política molt gran», assenyala Castelló.

Des del govern municipal descarten repetir una consulta sobre el polígon ara que s'ha remodelat el projecte. Sí que tenen previst obrir en un futur un procés participatiu per decidir quins nous equipaments municipals es fan. Ferré aposta per un centre formatiu per oferir cursos adequats a les demandes de les empreses que treballen al territori.

Actualment els tècnics d'urbanisme estan revisant la documentació i, posteriorment, s'hauran de modificar puntualment les normes subsidiàries de planejament i aprovar-les per ple. Un cop tingui llum verda, passarà a la teulada de la Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès. Ferré calcula que el nou polígon podria ser una realitat en dos o tres anys.