Reus aprova impulsar una línia d'ajuts municipals per als celíacs

El celiaquisme afecta 1 de cada 100 persones i es calcula que 9 de cada 10 malalts no estan diagnosticats. El sobrecost que suposa l’alimentació per a celíacs a les famílies supera els 1.500 euros anuals, més de 30 euros setmanals.

Tenint en compte que ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol es lliura cap tipus d’ajuda als afectats per aquesta intolerància alimentària al gluten, el Ple de l’Ajuntament de Reus va acordar divendres passat impulsar una línia d’ajuts municipals per als celíacs.

Els 11 vots en contra del govern van ser insuficients per tombar la moció presentada per Ciutadans (C’s) que, a part dels 4 vots del seus regidors, va sumar els 6 de la CUP, els 2 del PP i l’abstenció dels 4 del PSC, aprovant-se per la mínima.

Així, es va aprovar establir una nova línia d’ajuts per a les famílies celíaques de la ciutat que, pel seu nivell d’ingressos, ho necessitin, amb l’objectiu de pal·liar el sobrecost que suposen els aliments sense gluten. En aquest sentit, els serveis tècnics de l’Ajuntament seran els encarregats de redactar les bases que han de regular la concessió d’aquests ajuts.

Un sobrecost que Ciutadans va exposar divendres al Ple en alguns exemples: si un quilo de galetes val 1,63 euros, sense gluten costa 9,01 euros, mentre que el pa de motlle costa 2,24 euros per quilo i, la versió per a celíacs, es pot disparar fins als 9,99 euros.

A més, segons recorda el portaveu de la formació, Juan Carlos Sánchez, Catalunya i l’Estat espanyol no lliuren cap tipus d’ajuda, al contrari de països com Suècia, on fins als 16 anys els productes sense gluten són gratuïts, o Noruega, que lliura 110 euros al mes als celíacs menors de 3 anys i 210 als més grans.

A l’espera que es materialitzi la Proposta de Resolució aprovada a finals del 2014 per la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, que va exigir al govern espanyol mesures de suport a les persones celíaques com l’aplicació del 4% d’IVA als productes sense gluten i l’aprovació d’ajuts econòmics o beneficis fiscals, Ciutadans considera que els ajuntaments i, en aquest cas, el de Reus, no poden fer «cas omís» de la desigualtat en els preus dels productes amb i sense gluten. «És per això que l’Ajuntament de Reus ha de fer un pas endavant en el suport a les persones celíaques i aplicar mesures a nivell local per ajudar aquest col·lectiu», assegura Sánchez.

Més casos

Es calcula que només a la demarcació de Tarragona, més de 8.000 persones estan afectades per aquesta intolerància alimentària. De fet, l’Hospital Sant Joan de Reus va crear a finals de l’any 2011 una Unitat Hospitalària de Malaltia Celíaca, que permet fer més eficaços els circuits de què disposa per tal de millorar el maneig dels pacients celíacs, tant pediàtrics com adults i, també, optimitzar els recursos, tenint en compte que la malaltia celíaca es pot diagnosticar des de pràcticament totes les especialitats mèdiques i és molt important implicar tots els professionals de la medicina per tal que siguin capaços de reconèixer-la.

Tot i que actualment la diagnosi ha augmentat, el nombre de casos també està pujant, en el marc d’un augment de les al·lèrgies a tot el món.

En aquest context, l’Agència de Salut Pública de Catalunya, amb l’Associació de Celíacs i els col·lectius de metges implicats, va elaborar fa uns mesos una guia breu recollint el diagnòstic de la malaltia celíaca.

La simptomatologia de les persones celíaques ha anat canviant al llarg dels anys. Així, temps enrere, es diagnosticaven sobretot infants, amb les panxes inflades i que presentaven diarrees sovint. Ara però, hi ha una gran varietat de quadres simptomàtics, i fins i tot persones asimptomàtiques, en els malalts de celiaquia i aquest fet, en dificulta la detecció precoç i el tractament amb les complicacions, per a la salut d eles persones, que això comporta.

Precisament, la cap de la Unitat de Celiaquia de l’Hospital Sant Joan de Reus, Gemma Castillejo, va recalcar llavors la importància de la sensibilització i va alertar de la moda de les dietes sense gluten que perjudiquen als afectats per celiaquia.

Castillejo creu que no hi ha cap motiu per treure el gluten d’una dieta si no hi ha un diagnòstic ferm. Actualment, aquest diagnòstic es fa amb una anàlisis de sang i, en funció dels resultats es deriva a una biòpsia que ha de confirmar la malaltia. La doctora també va advertir que deixar de prendre gluten pot suposar un fals negatiu a les proves si es fa abans del diagnòstic.