La inestabilitat política frena l'impuls al baixador de Bellissens
El govern reusenc està pendent de reunir-se amb l’exectiu català i a l’espera del nou govern espanyol per recuperar el projecte
La inestabilitat política frena l'impuls al baixador de Bellissens
Llavors, la Generalitat també es va comprometre en tenir enllestit en un any el projecte constructiu. Sense noves informacions públiques, el PSC va preguntar al darrer plenari reusenc sobre l’estat del projecte.
«Amb l’anterior govern de la Generalitat hi havia el compromís d’assumir el cost de dibuixar el projecte, previst pel primer semestre d’enguany. Ara que hi ha nou govern, hem demanat una nova reunió i aquesta serà una de les primeres qüestions que plantejarem, recordant aquest compromís», va assegurar el regidor d’Urbanisme, Marc Arza, recordant que el baixador de Bellissens «és un projecte que aquest govern es fa seu, que veiem viable i possible i ens agrada pel barri i el conjunt de la ciutat» i remarcant que «el que hem de fer és estar en contacte amb el govern de Barcelona i Madrid».
Madrid
La darrera paraula, però, la té Madrid. «A hores d’ara, depèn d’ADIF i del Ministeri de Foment», va recordar Arza. «Al novembre vam tenir una reunió amb el Secretari d’Estat d’Infraestrucures. Entre altres qüestions, vam posar sobre la taula que el projecte tiri endavant», va assegurar el regidor d’Urbanisme, avançant que «quan hi hagi govern a Madrid, demanarem una reunió per recuperar la qüestió». «Òbviament, el punt clau serà la negociació dels pressupostos del 2017», va concloure.
Precisament, l’alcalde de Reus i nou senador a Madrid, Carles Pellicer, ha registrat una bateria de preguntes al Senat sobre qüestions territorials en què, entre altres, reclama dotació pressupostària i el desenvolupament del baixador de Bellissens. El senador també té previst presentar una moció al plenari del Senat, però va alertar de com està afectant la inestabilitat política: «Mentre la situació sigui en precari, del govern en funcions, si la situació és la que és, poca cosa decidirem».
3.000 viatgers al dia
La futura estació a l’àmbit de Bellissens permet ampliar l’accés al transport públic de la zona sud de Reus, tant a la població que ara queda lluny de l’estació actual com als nous habitatges previstos. A més, se situa en una zona estratègica, d’equipaments i d’activitat econòmica, amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Hospital de Sant Joan i el polígon logístic Tecnoparc.
Segons l’estudi fet públic ara fa un any, el futur baixador requerirà una inversió de vora 15 milions d’euros –set per a completar el vessant purament ferroviari i set més destinats a l’edifici pròpiament dir–, oferirà servei a 3.000 passatgers diaris i farà augmentar un 100% els usuaris del tren a la zona.
El projecte inclou la construcció de dues andanes, una a cada costat de la via, amb marquesines, i també de l’edifici de l’estació i l’adequació del seu entorn. També la formació d’un pas inferior per comunicar les andanes, encaminaments amb rampes adaptades a persones amb la mobilitat reuduïda i la millora del pas inferior actual sota les vies del tren. En aquest sentit, també s’hauria de modificar la rasant de les vies actuals en una longitud de 990 metres, per tal d’encaixar el nou equipament.
L’existència de baixador i estació permetria abraçar homogèniament tot el nucli urbà: el primer podria cobrir prop de 45.000 habitants i la segona un total de 62.000.
Zona sud
L’actual estació de Reus està situada al nord del municipi, allunyada de les zones de creixement previstes al POUM. La nova instal·lació ferroviària s’ubica en un punt equidistant –4,2 quilòmetres– de les estacions ferroviàries existents de Reus i de Vila-seca, de les línies RT1 (Reus-Tarragona), R14 (Barcelona-Lleida) i R15 (Barcelona-Riba-roja d’Ebre).
Diverses entitats, com la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) i les agrupacions veïnals dels barris del sud estan reclamant l’equipament. De fet, s’han articulat entorn la Taula en defensa del Baixador de Bellissens, a la qual s’han adherit diferents entitats i institucions de la ciutat, des de la Cambra de Comerç, el Comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Joan, la Universitat Rovira i Virgili fins a diferents entitats veïnals, tant de Reus com de Tarragona, entre d’altres.