Reus fixa al 2018 l'horitzó per l'aprovació inicial del POUM

«En els propers dos anys, un dels objectius de l’àrea és l’aprovació inicial del POUM». El regidor d’Urbanisme, Marc Arza, es marca el 2018 com l’horitzó per enllestir el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), la guia que ha de marcar el desenvolupament i creixement futur de Reus.

«Si la podem fer aquest mandat, fantàstic. Però tampoc agafarem el compromís. S’ha de tenir en compte la part pressupostària, la dinàmica política, etc. I és molt important que allò que decidim sigui una bona solució», afegeix també, en una dosi de realisme, el regidor.

Després de l’aprovació, al 2012, de l’Avanç del POUM, que contenia els objectius i criteris generals del pla, una síntesi d’alternatives, la descripció de les característiques bàsiques de la proposta d’ordenació i l’informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar, ara s’estan desenvolupant una sèrie d’estudis tècnics, de la mà de la definició d’espais de la capital del Baix Camp.

Unes zones que el POUM haurà de marcar-ne també l’ús futur. Entre aquests espais hi ha l’antiga Sedera, el projecte de Via Verda o l’entorn de l’estació de tren i els terrenys a la zona propietat d’ADIF.

En aquesta línia, un dels darrers estudis que s’ha encarregat és el d’inundabilitat, que ha d’analitzar el conjunt de les rieres que travessen el terme, amb l’objectiu de comprovar fins a quin punt hi ha risc d’inundabilitat en el cas de pluges importants, especialment en àmbits on hi ha hagut darrerament canvis a l’orografia, perquè qüestions com aquesta són importants en la mesura en què condicionen, per exemple, l’edificabilitat a determinades zones.

Passos

Una vegada s’aprovi inicialment el document, que també ha d’incloure el catàleg de béns a protegir i el programa d’actuació urbanística, es procedirà a l’aprovació provisional pel Ple de l’Ajuntament, que ha d’incorporar la resolució individualitzada i raonada de totes i cadascuna de les al·legacions presentades. Posteriorment, es tramet al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovació definitiva, a càrrec del Conseller de Territori i Sostenibilitat. La seva entrada en vigor es produeix en el moment de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

En aquest context, l’Avanç del POUM està marcat per una redefinició del model de creixement, en el marc d’un nou context i la baixada del padró. De fet, el Pla Local d’Habitatge 2014-2021, que també formarà part del POUM, ja redueix a la meitat les expectatives de creixement poblacional en els propers anys.

Millorar la mobilitat

Un nou model de creixement basat en la viabilitat econòmica i la sostenibilitat. Així, el volum de documentació elaborada per a la redacció del nou POUM s’estructura en cinc grans eixos. En primer lloc, planteja una millora de la mobilitat. En aquest apartat, a més de redactar el Pla de Mobilitat, es plantegen, entre altres, actuacions per allunyar les mercaderies de la ciutat, el baixador de Bellissens o reconvertir les principals entrades de la ciutat en «eixos cívics», sense oblidar les actuacions respecte el tercer fil i el corredor mediterrani.

En segon lloc, el nou POUM busca integrar els espais oberts dels afores de la ciutat i ja s’hi està actuant amb iniciatives com el Catàleg de masos o «Reus paisatge», que planteja crear una xarxa continua d’espais verds i senders naturals.

En tercer lloc, l’Avanç del POUM proposa regenerar el texit urbà i, en aquest context, s’estan elaborant estudis de 75 àrees, entre les que hi ha l’entorn de l’antiga Hispània, la Sedera o el carrer de l’Abadia, amb l’objectiu de buscar solucions més imaginatives i consensuades.

En aquesta línia, la reorientació del model de creixement ja s’ha plasmat en la redefinició de projectes com l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) del Passeig Nord, que es reduirà un 35% i es trossejarà. S’estan estudiant una trentena d’àrees de creixement en sòl urbanitzable, com la de Calderons o la façana del Roquís.

Per últim, la redacció del POUM, que es realitza amb tècnics municipals, també ha comportat una intensa tasca d’actualització gràfica de tot el refòs del planejament desenvolupat des de l’any 1999 en format digital.

L’últim Pla general data del 1999, quan la ciutat tenia al voltant de 89.000 reusencs, marcant unes previsions de desenvolupament ja realitzades.