La Plataforma Salvem La Sedera es mobilitzarà per frenar l'enderroc

«No volem que s’enderroqui La Sedera. De perill no n’hi ha. Els fonaments són sòlids i està tapiada». La Plataforma Salvem La Sedera, liderada per l’Associació de Veïns del Barri Monestir, s’ha reactivat i es mobilitzarà «el que faci falta» per evitar que l’antiga fàbrica Passarel·la vagi a terra.

L’Ajuntament de Reus té sobre la taula, des de fa mesos, una llicència per enderrocar l’edifici, actualment gestionat per Solvia, la filial immobiliària de Banc Sabadell, i assegura que no s’hi pot oposar. Discrepant d’algunes veus veïnals que veurien bé tirar a terra l’edifici per evitar futurs riscos i problemes d’ocupacions i insalubritat, la Plataforma Salvem La Sedera rebutja aquests arguments.

«Farem al·legacions i continuarem lluitant», va assegurar ahir el president de l’Associació de Veïns del Barri Monestir, Alfonso Berbel, que va comparèixer juntament amb representants de l’Associació Gent Gran Districte 1 i la Coordinadora Ciutadana i d’Entitats en Defensa del Territori.

La plataforma veïnal ho té clar. A més de presentar al·legacions per aturar l’ordre d’enderroc, es mobilitzarà perquè l’àmbit sigui qualificat com a zona residencial però unifamiliar, és a dir, en la línia dels habitatges que hi ha en aquesta alçada del Passeig Misericòrdia.

Seguint l’estela de les reclamacions inicials, Salvem La Sedera rebutja que la zona sigui qualificada com a residencial plurifamiliar i que, per tant, s’hi puguin dibuixar blocs de pisos, com inicialment s’havia previst. «Es vol trencar amb la fesonomia del barri i no volem cap ‘pelotazo’», va denunciar ahir Berbel. En aquesta línia, la plataforma veïnal també rebutja la intenció que, si s’enderroca, s’adequï temporalment com a zona verda i d’aparcaments. «A la zona no es necessiten aparcaments», apuntava ahir Berbel, mentre una altra representant de la plataforma remarcava el cost que suposarà l’enderroc i les molèsties pels veïns.

Salvem La Sedera ja ha iniciat una ronda de contactes amb els Grups Municipals a l’Ajuntament i alerta que «si hem d’anar a la justícia, hi tornarem».

Començar des de zero

En aquest context, el punt d’inflexió el va marcar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va anul·lar a finals del 2014 els projectes urbanístics que dibuixava a la zona un conjunt d’equipaments i habitatges.

La modificació puntual de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Reus pel que afecta a les illes delimitades pels carrers Evarist Fàbregas, de la Sedera, avinguda de Pere el Cerimoniós i el passeig de Misericòrdia, permetia la reconversió del sòl industrial i comercial en un conjunt arquitectònic destinat a equipaments i habitatges.

Arran d’una denúncia de la Federació Farmacèutica –propietaris de terrenys a la mateixa illa–, la sentència del TSJC va comportar, però, anul·lar completament la modificació del POUM i retornar l’ús del solar a industrial i comercial, en comprovar la manca de viabilitat econòmica per poder tirar endavant les perspectives de futur previstes al solar.

Actualment, la part dels terrenys de l’antiga Sedera són d’ús industrial, mentre que els terrenys que ocupa la Federació Farmacèutica són d’ús comercial.

En aquest punt, la Plataforma Salvem La Sedera reclama també començar de zero, tenint en compte que la sentència anul·la el projecte inicial de la promotora Hercesa amb el govern tripartit, que hi dibuixava blocs de fins a 10 pisos, però també el configurat pel govern de CiU en l’anterior mandat, que rebaixava a la meitat les alçades.

Malestar

En aquest sentit, la plataforma veïnal va mostrar ahir el seu malestar per la manera com el govern està gestionant l’assumpte. «Sentim un malestar molt gran. Hi ha gent que està parlant que no són els afectats i ens preguntem perquè hi ha tanta pressa i perquè estan d’acord amb l’enderrocament. L’únic que veiem és que aquí s’amaga alguna cosa», va alertar Berbel, recordant que en la primera etapa de lluita comptaven amb el suport de Carles Pellicer i Jordi Cervera, llavors a l’oposició i ara al govern.

El també representant veïnal, Josep Machado, també va recordar que, des que es va donar a conèixer la sentència del TSJC al 2014, no s’ha informat als veïns ni s’ha produit cap moviment.

El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que s’està redactant i es vol enllestir al llarg d’aquest mandat, haurà d’estudiar una sortida definitiva per aquest àmbit i incorporar-la a les previsions urbanístiques de la capital del Baix Camp i que haurà de seguir qui finalment tiri endavant el projecte, actualment en punt mort.