«L'Administració ens ha de donar un cop de mà perquè no hi hagi locals buits»

—En un estat econòmic delicat però amb el repte d’aixecar-ho per al bé del comerç de la ciutat i dels seus associats perquè realment creiem que Reus ha de tornar a ser de forma clara i potent el referent comercial de Catalunya i de l’Estat. Tenim una associació amb molta solera, amb més de quaranta anys d’història, i per això hem de fer que tothom s’hi senti representat.

—En quin punt està l’objectiu d’unir totes les associacions comercials?

—Ara estem tractant els temes de forma, sobretot, amb el Tomb de Reus, que és la segona entitat amb més socis. Les converses van per bon camí. L’objectiu és unir esforços per destinar millor els recursos i reduir les despeses. Es tracta d’anar tots a una sense que cap associació comercial perdi la identitat i anar cap a una direcció conjunta perquè les campanyes siguin globals i n’hi hagi d’específiques de cada àrea. Evidentment no és el mateix aixecar el comerç als barris, als passejos, al centre o en altres zones de la ciutat. Hem de fer una cosa que sembla lògica, però, que malauradament per diferents motius, molts cops per personalismes, no s’havia aconseguit. El gran repte és unir esforços en aquests temps tan difícils que encara perduren.

—Quina va ser la primera reacció davant la proposta d’unir-se?

—Va ser molt positiva. De fet, va ser un dels motius pels quals vaig fer el pas de presentar-me com a president. No era una condició necessària però vaig pensar que o fem això o difícilment ens en sortirem tots plegats perquè ja no és un problema d’Unió de Botiguers sinó de tots els comerciants de la ciutat. Necessitem un revulsiu per a tornar a ser atractius i un d’ells passa per l’associacionisme que ha de ser fort, clar i amb una direcció única la qual cosa ens permetrà fer campanyes conjuntes i potents.

—La situació econòmica de la UB obliga a vendre la seu de l’entitat?

—La veritat és que la seu no és imprescindible, es pot treballar sense, però és un patrimoni de l’entitat. Ara bé no és prioritari vendre-la, al contrari. Si la venguéssim seria per anar a un altre emplaçament més a peu de carrer al centre. És un actiu, no és condició necessària vendre-la. La situació econòmica no és tan delicada com per vendre-la. Hi ha hagut una baixada d’associats i de quotes, i per tant, costa més mantenir l’estructura que ara ja és molt reduïda.

—Quants socis té la UB?

—Uns 300. N’havíem tingut molts. Ens hauríem de remuntar uns 20 anys quan, sense exagerar, hi havia 6.000 o 7.000 associats. Eren altres temps que permetien tenir un equip laboral i una estructura molt potent. Per això, ara tenim un pis de 200 metres quadrats en un lloc privilegiat de la ciutat.

—Aquesta davallada tan important de socis també és perquè no s’ha fet una bona gestió a l’entitat?

—Segur que hi ha part de culpa en el fet de no haver explicat prou bé els serveis que ofereix o el perquè de l’entitat, qüestions que s’han ajuntat amb la crisi.

— Tot i que depèn de la iniciativa privada, què pensa fer la UB per posar fre al gran nombre de locals comercials buits que ara hi ha, sobretot, al centre de Reus?

—Passa per parlar amb l’administració. S’han de trobar les fórmules perquè els locals no quedin buits i el lloguer sigui més accesible. Aquí l’administració ens pot donar un cop de mà, amb incentius fiscals, amb algunes mesures. Ja sabem que els locals estan en mans de privats però hi ha eines per dinamitzar-ho, de la mateixa manera que dinamitzar el comerç de proximitat als barris també passa per donar facilitats a la gent que obri un comerç. N’hem de parlar i trobar fórmules per reactivar aquest comerç.

— President de la UB en uns temps difícils i gerent dels Ploms, una entitat que passa també per una delicada situació econòmica. Li agraden els reptes forts?

—M’agrada- comenta amb una rialla- posar-me on crec que puc aportar alguna cosa positiva. Sempre he estat una persona molt implicada amb les causes. La presidència de la Unió de Botiguers és totalment voluntari i ho faig perquè crec que podem aixecar aquest comerç de Reus. La gerència dels Ploms va ser perquè la junta actual va confiar en mi i allà hi tinc una dedicació professional. També vaig acceptar per aixecar un club històric que té possibilitats. Per tant, ara realment m’ha tocat viure uns temps difícils on cal gent que es posi al davant per afrontar reptes difícils. No em falten ganes i il·lusió, i a més veig el camí per aixecar-ho tot plegat.