El jutge retreu a l'Ajuntament de Reus el seu «desinterès inacceptable» en una de les peces del cas Innova

El jutge de Reus ha dictat una providència perquè, en deu dies, les parts personades en la peça separada número 2 d'Innova es posicionin sobre la petició d'un dels investigats, Josep Prat, perquè s'accepti l'aval de l'asseguradora del hòlding per fer front a la fiança imposada. Aquesta peça fa referència a les suposades irregularitats en contractes d'assessorament per valor de 378.000 euros en la construcció de l'Hospital Sant Joan que Innova hauria signat amb l'arquitecte Jorge Batesteza. El titular d'instrucció número 3 de Reus els va imposar una fiança per responsabilitat civil de més d'1,5 MEUR per Prat i Batesteza, que l'exdirector general d'Innova vol que assumeixi l'asseguradora contractada per Innova. El jutge fa servir aquesta providència per retreure a l'Ajuntament de Reus el seu «desinterès inacceptable» com a principal perjudicat en la causa. «Si reclama, almenys, ha de preocupar-se d'acreditar alguns extrems de la reclamació i prendre una posició activa al respecte», argumenta.

Segons argumenta la defensa de Josep Prat, l'assegurança té l'obligació de rescabalar als perjudicats, tot i els límits i condicions que exclou d'aquesta cobertura reclamacions derivades o basades en una mala conducta intencionada o qualsevol acció o omissió fraudulenta o deliberadament antijurídica comesa per qualsevol assegurat. En aquest sentit, en l'escrit de sol·licitud de l'exdirector general d'Innova es reconeix que aquest aval s'ha d'assumir per «sense perjudici de que, posteriorment, aquesta repeteixi contra l'assegurat».

Per la seva part, l'asseguradora, AIG, demana que es retorni l'aval d'1,548 MEUR i que es substitueixi per un de 516.000 euros. Segons l'asseguradora, la fiança només ha de cobrir l'eventual responsabilitat civil del delicte: 378.000 euros del contracte presumptament il·legal entre Batesteza i Innova, més el terç previst a l'article 589 de la LECrim. En la providència, dictada aquest divendres, l'instructor carrega contra l'Ajuntament de Reus, com a principal part perjudicada en quant a la responsabilitat civil. El jutge retreu que, respecte l'aval, no hagi dit res el consistori«el més interessat en què es reparin els danys que s'han pogut causar». El magistrat recorda que es va donar trasllat a l'Ajuntament perquè al·legués contra el recurs d'apel·lació presentat per Prat sobre la fiançat i que «el silenci va ser la seva única resposta», mentre que sí que van al·legar les dos acusacions popular i el Ministeri Fiscal.

Pel jutge, la part afectada que, s'erigeix com acusació particular, com és el cas de l'Ajuntament de Reus«ha de prendre una posició activa al respecte». «Deixar al Ministeri Fiscal o a les acusacions popular que s'ocupen d'una cosa tan particular com la indemnització derivada del delicte que en el seu cas cobrarà, suposa un desinterès inacceptable en el marc de les seves escasses però essencials obligacions processals», afegeix.En aquest sentit, continua, que el jutge està obligat a assegurar les quantitats que poden conformar la indemnització però que necessita que el perjudicat, en aquest cas, l'Ajuntament de Reus, digui alguna cosa. «Encara no se sap si reclama alguna cosa més que el valor del contracte, els interessos, altres danys i perjudicis. Si aquí estan en joc els 387.000 euros, presumptament pagats de manera indeguda a Batesteza, l'Ajuntament de Reus ha de mostrar molt més interès en cobrar-los que el que ha mostrat fins a la data. En aquesta peça de responsabilitat civil no consta ni un sol escrit de l'acusació particular i seria molt desitjable saber quina és la seva postura sobre el contracte de l'assegurador, sobre el contingut de les clàusules del contracte, aval, quantitat a fixar a la fiança», esgrimeix.Sobre la petició de Prat, el jutge decideix donar deu dies a les parts personades perquè es pronunciïn, i torna a reclamar que s'inclogui a la causa les clàusules del contracte de l'assegurança. «Seria adequat poder veure què inclou o exclou l'assegurança però, fins ara, ningú ha volgut aportar-ho», retreu. El magistrat creu que cal determinar si l'asseguradora pot considerar que el cas és «una excepció impròpia»i, per tant, oposar-se a avalar la fiança«perquè excedeix dels límits objectius de la cobertura de l'assegurança». Segons argumenta el jutge, la Llei exclouria l'asseguradora a estar obligada a indemnitzar l'assegurat per un sinistre ocasionat«de mala fe», però no impediria que es garanteixi la «responsabilitat civil» front als tercers perjudicats.