Promoció
Reus repensa els Mercats Municipals inspirant-se en el model de Barcelona
L’Ajuntament inverteix 36.000 euros en un estudi comercial encarregat a l’Institut de Mercats barceloní que veurà la llum al 2017
Al llarg d’aquest any de marge i mentre Barcelona no completi el retorn sobre l’escenari comercial a la capital del Baix Camp, tal com anunciava ahir la regidora de Promoció, Montserrat Caelles, «també anirem mirant de donar resposta a aquelles problemàtiques que trobem i que sorgeixin en el dia a dia». Caelles, malgrat tot, declinava avançar-se en precisar les mesures que en aquest moment hi pugui haver sobre la taula i preferia «esperar-nos a que els experts facin arribar el seu balanç i les possibilitats de com podrien millorar el que ara tenim», i puntualitzava que tot plegat es materialitzarà «atenent als recursos amb què compti l’Ajuntament».
El resultat dels estudis ha d’incorporar la formulació de propostes encaminades a la millora i a la reordenació comercial dels mercats, l’avaluació del mix comercial –la tipologia de comerços que hi ha–, actuacions sobre les parades buides –al Mercat Central en són una trentena de les 127 existents–, la millora dels serveis i dels horaris, indicacions sobre la gestió i la viabilitat d’introduir nous formats comercials que aportin un plus qualitatiu. Tot plegat amb l’objectiu de trobar nous motors per als mercats i, d’aquesta manera, dinamitzar-los i impulsar-los. El conveni de col·laboració amb l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona es va signar el mes passat en entendre que «el model barceloní es podria adaptar de manera senzilla a Reus» i tenint en compte el fet que «ja fa temps que s’exporta amb èxit a altres indrets». Amb tot, Calles matisava que l’encàrrec dels estudis no ha de significar forçosament que els Mercats Municipals reusencs «hagin de seguir la línia exacta ni prendre la imatge dels de Barcelona».
En el cas del Mercat del Carrilet, l’estudi és necessari perquè les concessions vigents acaben el juny de 2019 –quan es compliran 36 anys de la seva inauguració–, i cal analitzar la viabilitat d’iniciar un procés de transformació i millora de l’equipament. Actualment, el Mercat del Carrilet compta amb 27 negocis en funcionament: un supermercat, dues parades de fruita i verdura, un forn de pa i pastisseria, una parada de menuts, quatre peixateries, tres carnisseries, dues carnisseries-xarcuteries, quatre xarcuteries, una rellotgeria, dos bars, dues parades de pesca salada, una de carn de cavall i tres polleries. Pel que fa al Mercat Central, just enguany es compleixen 25 anys de la reobertura després de la gran transformació que va suposar la construcció de l’aparcament de les Oques i la reforma profunda de tot l’edifici i de la superfície destinada a la venda al públic. Les concessions vigents no acaben fins al 2041. Ara, al Mercat Central, hi ha 50 negocis en funcionament: dos supermercats, una cafeteria i forn de pa, set parades de fruita i verdura, set peixateries, sis polleries, vuit carnisseries, vuit xarcuteries, dues parades de pesca salada, dues xarcuteries i de menjar precuinat, una de menuts, una de carn de cavall, dues d’alimentació ecològica i dietètica, una parada de fruits secs i caramels, una ganiveteria i una floristeria.
«Cal un canvi global»
«Si la gent té uns horaris de feina i una altra forma de vida, potser nosaltres hem de buscar la fórmular per ajustar-nos a això», aplicava ahir Ildefons Vidal, president de l’Associació de Paradistes del Mercat Central, que deia que «fan falta canvis en la forma de treballar, la infraestructura, els accessos... cal un canvi global». Per la seva banda, Toñi Joan, presidenta dels paradistes del Mercat del Carrilet, apuntava que «ha de canviar la venda i el sistema. El mercat no ha de ser només un lloc on comprar».