Veuen la llum articles i cartes sobre la relació entre Eduard Toda i 'Els Güell'

Una tria de prop de 60 peces sobre «documentació poc estudiada i molt rica, fotografies inèdites i correspondència interessant» vinculada a la relació d’Eduard Toda i el seu oncle, Josep Güell, es pot veure des d’ahir i fins el 2 de juny a l’Arxiu de Reus. L’exposició, que estrena el programa d’actes commemoratius del 75è aniversari de la mort de l’il·lustre reusenc i porta per títol Eduard Toda i (Els) Güell, inclou tres vitrines centrals carregades de documentació procedent del Fons Güell i Mercader (ACBC) i també dos plafons que fan referència als dos personatges i el lligam entre ells. Tot plegat, fruit de la selecció de «quatre capses plenes d’arxivadors i amb algunes troballes curiosíssimes» que il·lustren la influència que Josep Güell –i la resta de la seva família materna– va tenir en Toda.

A la primera vitrina s’hi mostren documents referents a l’activitat política i ideològica de Güell, que va deixar marca en el jove Toda i que es va veure reflectida en les publicacions posteriors: revista El Arlequín (2a època. 1868) i els articles publicats a El Eco del Centro de Lectura, a La Redención del Pueblo, El Clamor del Pueblo i a Las Circunstancias, aquests darrers editats pel seu oncle a Reus, i també al diari El Debate (Madrid). Aquest pirmer espai està vinculat amb l’evolució de la Revolució a la República. S’hi poden trobar documents referents a la Junta Revolucionària Local de Reus, documents fruit de la seva activitat com a secretari de l’Ajuntament (1868) i documentació ; de la seva etapa com a Diputat a Corts (1873). La segona vitrina es refereix a Josep Güell en la seva vessant periodística. Güell va ser un actiu publicista al llarg de tota la seva vida, tant amb monografies o opuscles –exemple n’és el document exposat sobre el matrimoni civil– o com a director i editor a diferents diaris: La Redención del Pueblo, El Clamor del Pueblo o Las Circunstancias. A part del seu nebot Eduard Toda, que va col·laborar en tots els seus diaris, també hi ha documentació referent al seu fill Hortensi Güell –artista, poeta i escriptor–. Tant el fill com el nebot van seguir la seva trajectòria com a publicista.

Les ‘Coses de Reus’

Finalment, una tercera vitrina es destina a la documentació bàsicament vinculada amb Coses de Reus. S’hi exposa la primera edició de l’any 1900, que recull memòries i diversos afers que havia tractat al llarg de la seva vida, com a polític i com a escriptor. Aquest publicació va tenir molt d’èxit en aquells moments.

Hi destaquen amistats com Artur Llovera, Domingo Soberano i Bernat Torroja, entre d’altres. No obstant, cal destacar-hi dues cartes del que seria el marit de la seva filla Amèlia, Plàcid Vidal, d’Alcover. Güell va deixar sense acabar un segon volum de Coses de Reus, on es mostren alguns dels documents originals que va utilitzar Josep Iglésies per fer-ne l’edició. Finalment, destaca la Corona Fúnebre que li dedicà el Centre de Lectura amb motiu de la seva mort a Reus l’any 1905. En aquesta publicació hi apareixen tot un seguit col·laboracions d’escriptors reusencs dedicades a recordar-lo i homenatjar-lo. Com a part destacada cal mencionar els apunts biogràfics de Güell i Mercader, que van ser redactats per Jaume Sardà.

Jaume Massó, ‘De Reus al Món’

L’historiador reusenc Jaume Massó va oferir ahir una conferència titulada Eduard Toda a Reus i a Madrid (1855 - 1876) per inaugurar la mostra. Massó ha publicat un gran nombre d’articles sobre Eduard Toda i dos llibres, una edició del Dietari de Viatges i un estudi sobre els primers trenta-dos anys del personatge. A més, prepara una mostra sobre Toda que s’obrirà al Museu de Reus el dia 30 de juny, Eduard Toda i Güell (1855 -1941): de Reus al món, a més d’altres activitats relacionades amb la commemoració del 75è aniversari de la mort del fill il·lustre de Reus.