Solvia inicia l'enderroc de l'interior de la Sedera tot i la forta oposició veïnal

Les obres per tirar a terra l’edifici de la Sedera van arrencar ahir al matí sota la previsió de quedar enllestides en un termini d’entre un i dos mesos i malgrat la forta oposició veïnal. Solvia, la immobiliària del Banc Sabadell i gestora tant de l’immoble com dels terrenys que l’envolten, hi havia traslladat la maquinària dissabte i ha iniciat ara una primera fase de les feines «exclusivament centrada en actuacions a l’interior» de l’antiga fàbrica tèxtil, tal com apunten fonts de la mateixa entitat. Els moviments agafaven «per sorpresa» els veïns, aplegats sota la Plataforma Salvem la Sedera i que havien mantingut tot just la setmana passada una trobada a tres bandes amb l’Ajuntament i Solvia en què aquesta els havia fet arribar «el compromís ferm» que l’enderroc no s’iniciés fins «d’aquí a dos o tres mesos». Si bé el col·lectiu feia ja públic d’entrada l’«important» malestar pel canvi de plans, cap al migdia la situació es resolia en un avís a la Guàrdia Urbana per denunciar que «ni l’obra està senyalitzada ni els carrers tallats, cosa que és perillosa per a la gent que hi travessa». La intervenció policial va motivar una aturada «momentània de les obres» que es van reprendre a la tarda «amb total normalitat», segons fonts municipals.

La policia local va aixecar acta que l’empresa encarregada de les feines les estava portant a terme sense llicència d’ocupació de la via pública, tal com apunten les mateixes fonts, les quals puntualitzaven que el gruix de les feines s’havia centrat en la zona interior de l’edifici i subrtallen que Solvia té la llicència d’obres «en regla» i la d’ocupació de via pública «es troba en tràmit». Detallen que els treballs «no s’han aturat» sinó que prosseguien a dins de la Sedera, una informació que confirmaven també fonts de Solvia, les quals explicaven que «per algun motiu l’empresa contractada per a les obres va actuar a l’exterior quan havia rebut ordres de fer-ho només a l’interior» i que «en saber-ho, els hem advertit i l’equívoc ha quedat corregit el més ràpid possible».

L’edifici, a terra en dos mesos

El fet és que, a la part exterior de l’antiga fàbrica i sobre algunes de les voreres obertes al trànsit de vianants podrien apreciar-se runes procedents de finestres anteriorment tapiades i que havien estat reobertes ahir mateix. La previsió que manegaven ahir els operaris i també Solvia és que aquesta llicència d’ocupació de la via pública estigui a les seves mans avui mateix. Pel que fa a l’acta de la Guàrdia Urbana, caldrà veure si es tanca en forma de sanció, advertiment o informació.

Diferent era la versió de la Plataforma Salvem la Sedera –integrada per l’Associació de Veïns Monestir, l’Associació Gent Gran Districte I i l’Associació Coordinadora Ciutadana i d’Entitats en Defensa del Territori–, que emetia ahir un comunicat als mitjans anunciant la «paralització» de l’enderroc de la Sedera. El document detallava que aquesta s’havia produït per «no tenir llicència per treballar a la via pública» però també per «no complir les normes generals de prevenció de riscos laborals» o per «manca de tancaments i senyalització», entre altres. El president de la plataforma, Alfonso Berbel, afegia que, amb aquestes primeres feines, «s’han llençat al carrer trossos d’alumini i xapa i s’han obert forats a portes i finestres de la Sedera» i criticava que les obres s’haguessin «iniciat per la zona de darrere» de manera que els veïns no van detectar la presència de les màquines fins ahir mateix.

Assemblea pel futur del solar

En paral·lel, la plataforma celebrarà avui mateix a les instal·lacions de l’escola Pare Manyanet l’anunciada assemblea veïnal on «s’informarà els assistents de com està el tema» i s’afegiran les signatures «dels qui encara no han tingut ocasió de sumar-se» a les 350 signatures recollides per oposar-se a la proposta que un pàrquing i una zona blava ocupin el solar de la Sedera. La intenció del col·lectiu passa per, un cop tancada la campanya, presentar aquestes firmes davant l’Ajuntament per tal que «ens doni suport en allò que volem, que és que, si la Sedera desapareix, el solar pugui acollir habitatges de planta baixa».