Societat
Els comerços de Reus no estan adaptats per a les cadires de rodes
El mal ús de la targeta d’aparcament de persones amb mobilitat reduïda també és una preocupació
El tema que més preocupa el president, que és un dels afectats directes d’aquesta problemàtica és, l’entrada a les botigues de la ciutat. «És tan simple com que tenen un esglaó a l’entrada i m’impedeixen entrar a comprar», explica Seroles. En aquest sentit remarca que, fins i tot, alguns establiments són de caràcter sanitari «i no hi ha rampes», referint-se alguns locals del carrer Sant Joan. «Quedo al·lucinat», exposa i manifesta que sembla que hi hagi discriminació cap a la gent amb cadira de rodes.
El president de l’associació posa un exemple molt clar de la situació. El local on antigament hi havia la botiga de roba Zara, al raval de Jesús, estava perfectament habilitat, amb rampes i ascensor però, en canvi, hi havia un esglaó per entrar-hi. «De què em serveix que a dins hi hagi de tot si no hi puc entrar?», es queixa Antoni Seroles. En aquest sentit, aquest usuari destaca que, pel que fa a l’accessibilitat, la mobilitat està «força bé, però tenim una assignatura pendent amb l’accés als comerços».
Un altre dels aspectes que denuncia el president és el mal ús que sovint es fa de les targetes d’aparcament de persones amb mobilitat reduïda. Explica que potser en una família es té aquesta targeta per algun familiar, un avi per exemple, però la fa servir alguna altra persona que no té cap tipus de discapacitat. «Se’n fa molt mal ús», sentencia Seroles. En aquesta línia explica que els espais d’aparcament tenen unes característiques específiques i que ell no pot aparcar a qualsevol lloc.
També critica que alguns usuaris que acompanyen a algú amb mobilitat reduïda després deixen el vehicle allí. «Haurien de deixar a la persona i després anar a aparcar a un altre lloc», denuncia l’usuari afectat i afegeix que «s’haurien de prendre actuacions sobre això».
Per últim, Seroles remarca la bona accessibilitat que hi ha a Reus, sobretot al centre, però hi ha algunes consideracions a fer. «A vegades l’accessibilitat no és només el canvi de voreres, sinó que quan passo per les llambordes em fa mal l’esquena», lamenta.
Per altra banda, les zones més allunyades de la ciutat han millorat i sols apunta que arribar als barris Sant Josep Obrer i Montserrat és complicat.