El Mercadal retrona amb el so de l'inici de festa

Sant Pere ja és aquí. La Festa Major reusenca ha donat el tret de sortida amb el pregó i la primera Tronada. L'escriptora Marta Magrinyà ha estat l'encarregada d'aquesta noble tasca. En un pregó de caràcter literari, la pregonera ha enaltit el ser reusenc, tot fent un repàs històric per les característiques que millor han definit i segueixen definint els habitants de la ciutat. Després de preguntar-se què és el que fa que els reusencs siguin inquiets i innovadors, Magrinyà ha arribat a la conclusió que només el mestral i la força d'aquest vent pot explicar la seva singularitat.

Romàntica i vehement. Així ha estat l'escriptora reusenca Marta Magrinyà en la pronúncia del pregó que ha inaugurat oficialment la Festa Major de Sant Pere. El discurs ha fet una anàlisi del que vol dir ser de Reus. Fent una mirada al passat, però sense perdre de vista el futur, Magrinyà ha destriat els elements que han fet de Reus una ciutat singular.

En la retrospectiva, ha englobat pràcticament tota la història de la ciutat, fent un incís especial en dos moments històrics concrets. El primer que ha destacat ha estat el segle XIX, segle d'Or reusenc, marcat per alguns dels personatges més il·lustres que ha donat la ciutat, com Prim, Fortuny i Gaudí. La pregonera ha recordat algunes de les fites aconseguides per aquests, que els han valgut un lloc en la història. Aquestes fites, per a Magrinyà, expliquen la genialitat que s'amaga en l'essència reusenca.

Però el XIX, també va ser el segle, ha recordat l'escriptora, en què un grup d'empresaris va decidir construir un canal navegable que unís Reus amb Salou, "iniciativa faraònica que molts han titllat d'esbojarrada però que a mi sempre m'ha semblat proverbial i la definició més precisa i commovedora d'un reusenc". Per a Magrinyà, aquesta empresa és la "mostra de la típica resistència reusenca, perquè la paraula impossible no ha existit des de fa centúries a casa nostra en tant que les coses difícils les hem fet i les impossibles les hem intentat".

El segon moment històric que ha recordat ha estat el Reus de 1958, data en el qual està ambientada la seva última novel·la, 'La Força de Vent'. En la fotografia relatada que ha fet del Reus de meitats del segle passat, l'escriptora ha reflectit una ciutat ambiciosa i autosuficient, "un racó on confluïa tot".

"Hi ha alguna cosa que no hàgim intentat, fet, dit o pensat?", s'ha preguntat Marta Magrinyà. I ha prosseguit: "Quin és el secret d'una ciutat com la nostra?". La resposta, per a Magrinyà, està en el vent. Concretament, en el Mestral. "Reus s'ha construït sobre el vent", ha assegurat, proclamant als reusencs "fills predilectes del vent".

"Els temps han canviat radicalment i els desafiaments són d'enorme magnitud però no ens espanta recollir el guant de la història. El passat ens guiarà per guanyar el futur amb audàcia", ha dit, fent referència a tot el relatat prèviament. Fent una crida a la diferència reusenca, ha afirmat que "l'ara i el tothom no són propis dels fills del mestral".

I ha conclòs: "Serem bojos visionaris i la suma de molts quasis insensats amb la mirada posada en la posteritat. Serem fidels al nostre pacte amb el vent i ell, en resposta, ens donarà sempre la força per a seguir sent una ciutat i una gent única des de la universalitat que portem al cor".

Albert Galcerà, Tro de Festa 2016

Després de la lectura del pregó, la regidora de Cultura, Montserrat Caelles, ha anunciat la distinció del Tro de Festa 2016, que enguany ha recaigut en Albert Galcerà Oliver, pel seu treball constant en l'àmbit de la música i a favor de la cultura popular i tradicional i per la seva implicació en les festes majors de Sant Pere i Misericòrdia i en el conjunt del calendari festiu de la ciutat.