«Quan sigui gran vull ser Cercoleta»

Anna Fortuny Paper pinotxo, cartolines, gomets i molta imaginació van ser els elements clau per omplir la plaça del Castell de Reus de flors i celebració. El Ball de Cercolets celebrava aquest dissabte els seus vint anys amb un taller obert a petits i grans a través del qual podies dissenyar el teu propi cèrcol i convertir-te en un integrant més d’aquest ball tan arrelat i estès a tot Catalunya. Els menuts de casa no van tardar a modernitzar uns cèrcols –habitualment guarnits amb flors i cintes– per reinvencions que, fins i tot, lluïen purpurina.

«Ha estat la primera vegada que ho tiràvem endavant i hem quedat molt sorpreses perquè en arribar ja hi havia la plaça plena de nens i nenes que volien fer el seu cèrcol», destacava una de les integrants del ball, Glòria Nicolau. La iniciativa no només va consistir a guarnir un cèrcol, sinó que les integrants d’aquest grup festiu van mostrar els secrets del seu ball i així impulsar la seva continuïtat. De fet, entre els assistents, els més petits no van dubtar en ballar saltant amunt i avall i, en més d’una ocasió, es podia sentir «mama de gran vull ser cercoleta». Diversos estudiosos vinculen el Ball de Cercolets amb una dansa que donaria la benvinguda a la primavera, de caràcter pagà. Els colors verd i vermell que llueixen les balladores en són la prova. Per tal de commemorar els 20 anys de la recuperació d’aquesta dansa dins del Seguici Festiu de la Festa Major, les antigues balladores van crear una nova dansa. «Han portat una cançó diferent i ens han dedicat un ball diferent. No sabem ben bé com acabarà tot, perquè ens han dit que ens el volen ensenyar», explicava Nicolau.

La celebració va sumar-se al correbars liderat pel Bou de Reus. Per segona vegada, van comptar amb la participació del Boeuf de Mèze, vinguts d’Occitània. «Sabíem que els del Bou feien el seu correbars i vam decidir unir-nos», detallaven les «cercoletes». Durant més de tres hores, els carrers del centre de la ciutat van omplir-se d’una música enganxadissa i que convidada a ballar. El protagonisme de tot plegat, però, se’l van endur els portadors del nou francès. Nou persones van encarregar-se de fer córrer aquesta «bèstia», però també d’empassar-se als assistents, literalment. Quan el públic es distreia, es dedicaven a buscar una nova víctima.

D’aquesta manera, ahir quedava demostrat que les «cercoletes» no s’aturen i continuaran aportant el seu granet de sorra a les festes reusenques. A tot això, encara continuen buscant nois que vulguin formar part d’aquesta dansa, que s’ha caracteritzat per estar formada només per noies. A més, ahir, van haver d’enfrontar-se a un nou repte: La nit de fer l’Índiu. Van haver d’adaptar el seu ball tradicional al ritme de la nit.