Només el 10% de les famílies amb pobresa energètica reben el bo social

Baixa la incidència del bo social. Aquesta és la dada més significativa que es va presentar durant el plenari de la Taula de la Pobresa Energètica de Tarragona i Reus que es va tenir lloc aquest dilluns. «Només el 10% de les famílies o persones» que van presentar les seves factures de llum i gas i van sol·licitar una ajuda municipal per tal de pagar-les «van rebre el bo social», va exposar el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio.

El bo social és un mecanisme regulat pel Govern que busca protegir consumidors vulnerables amb menors possibilitats econòmiques. Aquest mecanisme consisteix en l’aplicació d’un 25% de descompte sobre el total de la factura. Aquesta rebaixa sí que s’aplica a la factura de l’aigua, tant a Reus com a Tarragona, ja que és competència municipal, «però amb el gas i l’electricitat només podem plantejar mesures a les empreses, que són les que ho gestionen», defensava la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, que afegia que «si les famílies vulnerables no tenen aquest bo social, hi ha un problema greu».

En total, al 2015 van ser 715 les ajudes econòmiques que es van oferir des de l’Ajuntament reusenc per pagar la llum, i 182 per al gas. En aquest sentit, ambdós consistoris afirmen que treballaran per «generar la fórmula perquè el bo social arribi a qui hagi d’arribar», exposava Vilella.

Actuacions conjuntes

Els dos ajuntaments han aprovat en els seus respectius plens municipals tres mocions que permetran millorar la facturació de les despeses energètiques. Tal com va explicar la consellera de Serveis a la Persona de l’Ajuntament de Tarragona, Ana Santos, han proposat a les empreses d’aigua, llum i gas crear un nou marc tarifari que permeti adequar el cost total de la factura amb el consum real. També els han sol·licitat la creació del que anomenen «factures socials», que tinguin en compte una modalitat de facturació especials per a les persones o famílies amb menys recursos. Per últim, també han demanat una reducció dels impostos i les taxes de consum bàsic.

Aquestes tres mesures, però, s’han de gestionar amb les companyies de subministrament i amb les administracions i autonòmiques i els ens municipals només poden actuar sobre les factures de l’aigua. «Esperem que tinguin sortida i una avançada positiva», declarava Santos.

Auditories energètiques

Per tal de conèixer de primera mà quina és la situació de les llars amb situació de vulnerabilitat social, els ajuntaments de Reus i Tarragona van realitzar auditories energètiques. En total va ser 49 entre les dues ciutats, 25 a Tarragona i 24 a Reus.

L’anàlisi dels habitatges consistia a revisar les instal·lacions de llum i gas per tal de veure si són eficients a l’hora de reduir el consum i comprovar quin és l’ús que fan les persones sobre aquestes energies.

D’aquesta manera, es va poder veure que la factura energètica és més elevada que el consum real de les famílies, i que estan pagant de més per una llum o un gas que no fan servir. També es va detectar que no es fa un correcte estalvi energètic i per això es van impartir accions de divulgació per donar pautes per disminuir el consum.

D’aquestes auditories també es van extreure dos perfils de famílies o persones amb les quals cal treballar. Hi ha un perfil de famílies amb problemes estructurals greus a l’habitatge, que necessita reparacions immediates, i la «nova pobresa». És a dir, famílies amb bones instal·lacions que no poden pagar les factures.